La catedral, il·luminada fins al mínim detall

Aquest cap de setmana, la catedral de Girona és l’escenari de l’espectacle Transfiguració de la nau, un excel·lent muntatge de llum i so creat i dirigit per l’artista Xavi Bové, amb la música de Zinkman interpretada per músics de la Giorquestra: un octet de corda i un teclista, sota la direcció de Marcel Sabaté, situats ahir al voltant de l’orgue, tocat per Pau Riuró. Aquest espectacle gratuït, organitzat per l’Ajuntament de Girona per commemorar que fa 600 anys es va decidir construir l’àmplia nau única que caracteritza la seu gironina, no és un d’aquells muntatges audiovisuals en què l’artista fa filigranes impossibles amb les possibilitats gairebé infinites que li ofereix la tecnologia actual. Aquesta Transfiguració de la seu és més aviat d’una sobrietat ascètica. Els raigs de llum –blava i sobretot blanca– que es projecten des de diferents punts del temple, el travessen i s’entrecreuen en una trama canviant, tenen com a objectiu principal destacar i donar el màxim protagonisme a la catedral i als seus nombrosos detalls arquitectònics i ornamentals, que generalment passen desapercebuts, per la penombra en què es troba la seu quan no hi ha celebracions litúrgiques i per la gran alçada del sostre, on a les claus de volta hi ha figures humanes i divines que l’ull humà gairebé no percep en condicions normals. Al mig de la foscor, els raigs de llum pugen per les columnes i les voltes per enfocar aquestes imatges celestials. A un nivell més terrenal, la llum es passeja per les capelles laterals i va descobrint escuts i altres rastres de la història, mentre al fons de tot –perquè el públic està d’esquena a l’altar, mirant cap a l’orgue i la porta principal– s’il·lumina amb tota la seva explosió de color la rosassa amb la imatge de la Mare de Déu Assumpta.

La subtil música creada per Zinkman acompanya molt bé les coreografies dels raigs de llum ballant per l’interior de la gran nau gòtica, la més gran de la cristiandat. De la Introspecció inicial a la Plenitud final, passant per la Recerca i la Transfiguració –els quatre moviments d’aquesta petita simfonia audiovisual de 22 minuts–, tot el conjunt convida l’espectador, creient o no, a una certa pau d’esperit. Avui i demà s’han programat quatre sessions per nit, amb la música gravada. L’entrada és lliure i hi ha 450 localitats per sessió. Millor no badar.