Cinema

Crítica

cinema

En un pis de Bucarest

Entre els directors que han provocat l’atenció sobre el cinema romanès des de primers d’aquest segle, Cristi Puiu potser aporta la mirada més desolada dins del mar de pessimisme amb què tots plegats aborden la condició humana en el marc d’un país marcat pel pes de la dictadura i els paranys de la burocràcia. Puiu va irrompre entre els noms coneguts l’any 2005 amb La mort del senyor Lazarescu, en què un home agonitza mentre és traslladat d’hospital en hospital. Aquest film, d’una gran rigorositat formal, va ser premiat a Canes a Un certain regard, en què, cinc anys després, Puiu va presentar Aurora, en què un home separat deambula per un Bucarest fred i inhòspit. Va poder semblar que es recreava en la desolació amb un to menor, però el cineasta va tornar, l’any passat, a Canes per la porta gran de la secció oficial amb Sieranevada.

El cas és que les tres hores de Sieranevada pràcticament transcorren dins d’un pis on els membres d’una família es reuneixen per celebrar un acte en memòria del pare, mort quaranta dies abans. El ritual no pot començar a celebrar-se fins que arribi un capellà, que tarda molt, i constantment s’altera per embolics familiars i entrades i sortides imprevistes que ajornen el dinar. Mentre s’esdevenen una diversitat de discussions domèstiques i de converses sobre l’atemptat recent a la seu de Charlie Hebdo o relatives a la situació romanesa, en algun moment és possible tenir la sensació que tot plegat resulta tan cansat com una trobada amb la pròpia família. Tanmateix, a la vegada, és possible sentir-se atrapat i estranyament fascinat pel que passa dins d’aquest pis fins arribar a entendre la llarga durada del film: a la manera de Beckett, alguna cosa s’hi revela de la vida com una espera tan inútil com humanament necessària; per això mateix, no s’acaba de saber si ens trobem davant d’una mostra de la desesperança en el món contemporani o si el desolat Puiu apunta una estranya forma d’esperança. En tot cas, si la situació atrapa es deu a la consistència de la construcció dramàtica i, sobretot, al poder de la posada en escena, a la precisió amb què la càmera es mou pels espais en plans de llarga durada en què els personatges transiten amb la pauta d’una coreografia. També a l’alquímia amb què situacions costumistes es transformen en una reflexió profunda sobre la identitat humana.

Sieranevada
Director: Cristi Puiu
Romania, 2016


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Novel·la Gràfica

Jaime Martín i les trementinaires del Pirineu

Barcelona
Blaumut
Grup barceloní de pop, acaba de publicar el ‘Capítol 1’ del seu nou disc, ‘Abisme’

“Ara hi ha un consum excessiu de tot, sense gaudir de res”

Barcelona
girona

Torna ‘La consueta de sant Jordi’

girona
MÚSICA

La Franz Schubert Filharmonia presenta la nova temporada

BARCELONA
Crítica

Un guant

guardó

Gemma Lienas rep el Premi Cedro per la defensa dels drets d’autor

madrid
cinema

BCN Film Fest premia ‘El destino de Maya’

barcelona
Cultura

Mor Helen Vendler, crítica de gran influència

TEATRE

El Maldà canta Pau Riba i Malvido interpel·lant els joves

BARCELONA