La guerra del xòfer d’ambulàncies

Un jove anglès de 23 anys, tímid i idealista, va arribar a Barcelona l’any 1936 per defensar la causa de la República i la democràcia i per intentar frenar el feixisme que amenaçava Europa. Sabia conduir i el van destinar a conduir ambulàncies i el van enviar a recollir ferits al front: primer a Aragó, després de la batalla de l’Ebre.

També tenia una Leica. Era aficionat a la fotografia i tot allò que veia en aquell país apassionant quedava retratat en els negatius que poc a poc va començar a acumular: una fira del llibre a Barcelona, dones i nens de la rereguarda, soldats jugant a cartes i apostant amb cigarretes durant un descans del front.

Es deia Alec Wainman i dos anys després de la seva arribada va emmalaltir d’hepatitis i va marxar. Els negatius els va ocultar entre material mèdic per evitar la censura de les autoritats republicanes i endur-se amb ell aquell testimoni d’una època de la seva vida i de la història europea.

La guerra va tornar a cridar-lo amb la Segona Guerra Mundial, aquest cop com a oficial del servei d’intel·ligència de l’exèrcit britànic. La seva experiència a les Brigades Internacionals de la República espanyola el va portar a treballar a l’ambaixada anglesa a Moscou. Quan va acabar el conflicte, va iniciar la seva vida civil, va marxar al Canadà, on va fer de catedràtic d’estudis eslaus. Les 1.650 fotografies que havia fet del conflicte a l’Estat espanyol estaven en un calaix, i pràcticament ningú va saber res de la seva existència.

Va ser amb la mort del dictador Francisco Franco que les va empaquetar i les va enviar a una editorial britànica, per si les volien publicar. Però no van sortir a la llum: no hi va haver acord, i a més l’editorial va fer fallida poc després. Wainman no va recuperar les seves fotografies.

Però la història de l’experiència del seu pare a la República espanyola i d’aquelles fotografies quedaven en la memòria del seu fill. I va voler recuperar-les. John Alexander Wainman, sota el nom de Serge Alternès, va decidir des del Canadà buscar el corpus fotogràfic del seu pare i donar-lo a conèixer: no només per la qualitat de les fotografies sinó com un deure moral d’ajudar a reconstruir la tasca humanitària de la unitat mèdica britànica (BMU) que va col·laborar amb les Brigades Internacionals durant la Guerra del 1936.

Finalment, la recerca va donar fruit. Quaranta anys després de perdre’s les fotografies, Serge Alternès va rebre una trucada d’Anglaterra de part d’una antiga treballadora de l’editorial desapareguda. Tenia les fotos. Les havia guardat en un maletí de cuir quan es va desnonar l’editorial i les havia guardat durant aquells anys.

El llegat és impressionat. No era un fotògraf professional, sinó aficionat, però la qualitat de les fotografies és pròpia del fotoperiodisme professional de l’època. I són un testimoni altament expressiu de la vida en la rereguarda durant el conflicte, amb dones, nens, pagesos somrients i expectants en un entorn en crisi on es decidia el seu futur de Catalunya, d’Espanya i de tot Europa.

A més de les fotografies, el fill de Wainman també va localitzar un diari personal del seu pare escrit durant el conflicte. Ara, una selecció de 210 de les fotos i retalls del diari han estat publicades en el llibre Almas vivas per Milenio, la filial en castellà de l’editorial lleidatana Pagès Editors, amb pròleg de Paul Preston.