patrimoni arquitectònic
La catedral de la Seu d’Urgell es renta la cara
El temple ha reparat desperfectes i danys de desgast després de més d’un any d’obres de restauració
El Ministeri de Cultura ha finançat les obres amb més de mig milió d’euros
La catedral d’Urgell, al municipi de la Seu d’Urgell, ja llueix amb tot el seu esplendor. Ahir es va inaugurar la restauració del temple que s’ha estat realitzant des de fa més d’un any. Han suposat una inversió de 685.911 euros, finançades pel Ministeri espanyol de Cultura. A la inauguració hi van assistir l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives; el director general de Belles Arts i Patrimoni Cultural del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, Luis Lafuente; la subdelegada del govern espanyol a Lleida, Imma Manso, i el tinent d’alcalde de la Seu d’Urgell i president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Jesús Fierro.
Desgast i filtracions
Aquestes obres han suposat la reparació de les àrees que havien quedat malmeses pel pas del temps i per l’aigua i la regeneració d’espais afectats per les humitats i ha permès descobrir, en aquest treball de millora dels drenatges de les parets exteriors, les restes d’estructures antigues datades entre els segles V-VII que els arqueòlegs conclouen que pertanyen a la primera catedral.
Durant aquests mesos s’ha realitzat la restauració i neteja de diverses àrees del claustre i la reparació de les cobertes; l’adaptació a la normativa d’alguns trams d’instal·lació elèctrica; el tancament amb vidre transparent de la zona externa de l’absis per permetre l’observació de l’espai sense haver de sortir a l’exterior i la reparació i sanejament de la pedra en diverses àrees.
Les escultures
Al claustre, s’ha dut a terme la restauració dels elements escultòrics i la neteja de les parets, especialment a la zona de la porta romànica d’accés a la catedral des del claustre, així com la reparació i millora del drenatge existent en aquesta zona del claustre, que provocava humitats i el paviment i la substitució de l’anterior sistema de reg per un de nou.
A les cobertes, s’hi han fet diverses actuacions de millora, igual que a les torres de Sant Just i Sant Salvador. A la torre de Sant Just, on hi ha els mecanismes hidràulics que dirigeixen el so de les campanes al migdia, s’han fet revestiments sobre els murs perimetrals per evitar la filtració d’aigua i s’ha recuperat un arc ocult en reparar uns envans interns.
Restes paleocristianes
D’altra banda, gràcies a les excavacions arqueològiques que es van fer a la zona nord de la catedral durant la realització d’aquests treballs de restauració, es van trobar restes paleocristianes en fer la millora del drenatge de les parets en aquella zona. Durant les excavacions es van identificar diversos nivells arqueològics i dues estructures que els arqueòlegs Òscar Auge i Walter Alegria daten, segons els materials ceràmics que s’hi associen, entre els segles V-VII. Destaquen les restes d’una estructura semicircular tallada per la fonamentació de la catedral actual, que podria tractar-se de restes vinculades, en efecte, al primer temple paleocristià del segle VI.
