La veu perdedora

Els vencedors del setge de Troia van acarnissar-se amb les víctimes. Igual que s’apropiaven de propietats, i de joies, van assassinar les criatures dels que havien defensat la muralla i van violar i vendre les dones. Eurípides va posar-se del bàndol dels perdedors. De les perdedores. Va decidir escriure una tragèdia, Les troianes, que ara ha portat a escena Carme Portaceli. Es va estrenar a Mèrida amb plens de gom a gom. També va triomfar a Màlaga. Al Grec Festival de Barcelona, actua una sola nit: aquest diumenge. Va ser dels primers títols del festival que va vendre totes les entrades. Aquella tragèdia impune avui es continua repetint. Per a la directora l’obra és clau quan Hècuba (que es considera la mare de les filles del món) reclama el respecte a la llei, a la dignitat humana: l’oportunitat a la democràcia, davant de la crueltat i la venjança de la guerra. Ulisses se’n despreocupa. Avui el vencedor continua imposant la llei marcial.

La primera víctima és Helena, la que propiciarà la lluita de tot Grècia contra Troia. Perquè Paris l’ha segrestat i Menelau no vol renunciar-hi, ”fins i tot Heròdot deia que Helena no hi va ser mai...”, insinua la directora.

La posada en escena procura tenir molt presents l’espai, el moviment i el mateix espai sonor. Portaceli ha intentat que el text arribi “diàfan, directe al cor” dels espectadors. La mirada, quant a vestuari, és atemporal. Tot i el pes d’Hècuba (que interpreta Aitana Sánchez-Gijón), el cor té una notable presència escènica. És la veu del poble que no para de preguntar-se què succeeix i que s’espanta de les conseqüències de la guerra. A l’espai, una gran T (que simbolitza la caiguda de Troia) fa evident la situació de vulnerabilitat de la població que ha sobreviscut a la lluita. Amb els morts escampats pels carrers, sense ningú que els enterri. “Com a les imatges que podem veure de les guerres d’avui”, lamenta la directora a aquest diari per telèfon entre vagues i embussos, quan està a punt d’iniciar les vacances a l’Empordà.

Alberto Conejero és l’autor de l’adaptació. La directora està molt satisfeta del talent d’aquest jove autor que, a més, ha pogut traduir del grec antic. S’hi ha inclòs el personatge femení de Briseida, de La Ilíada, una dona “que té molt a veure amb Helena perquè és maltractada per Aquil·les: s’utilitza com a arma de guerra fins al punt que ella, en quedar tota sola, acaba amb una mena de síndrome d’Estocolm cap al que la maltracta. “García Lorca era un enamorat d’Eurípides i Conejero ho és de Lorca i d’Eurípides; per això aquesta versió respira un Eurípides lorquià.” Portaceli ha estrenat recentment –el mes de març passat– un text de Conejero, Ushuaia, al Teatro Español de Madrid.

Gira a Catalunya?

La nova directora d’aquest equipament municipal té prevista una temporada de Troyanas. També es treballa per fer una gira per l’Estat espanyol. Portaceli desconeix si hi haurà funcions a Catalunya. No descarta, en tot cas, que aquesta producció pogués fer temporada el 2018/19 en algun teatre a Barcelona.

Hi haurà una versió diferent en els escenaris convencionals? Portaceli admet que el repartiment agafa un to més èpic en els escenaris de gran format (com el teatre romà de Mèrida, o l’amfiteatre Grec) però “de manera orgànica traslladen el conflicte a un espai més íntim” quan es fa en un teatre més petit.