Cultura

Crítica

Una emoció declarada

Ainhoa Arteta va expressar tanta emoció en el concert en memòria de Victòria dels Àngels celebrat divendres a Peralada (un lloc tradicionalment caballetista on mai va actuar la soprano homenatjada) que condiciona la recepció i la valoració del que s’hi va esdevenir. Tot va ser una declaració d’amor cap a Victòria dels Àngels, una lloança de la seva veu lluminosa, un reconeixement al seu mestratge i, sobretot, una manifestació explícita de l’emoció viscuda en un concert que va acabar amb la concessió d’una medalla honorífica a la soprano basca.

El concert a l’església del Carme, on Arteta va actuar junt amb l’orquestra Victoria de Los Ángeles creada per la fundació amb el nom de la cèlebre soprano i dirigida per Pedro Pardo, va concebre’s entorn Puccini, un compositor que uneix les dues sopranos, amb una part final amb un altre contingut que va subratllar una càrrega emotiva sempre present, explícitament declarada. Arteta, duent un vestit amb una ornamentació simuladora del plomatge d’un ocell, va començar interpretant Tu, che di gel sei cinta, l’ària de Liu a Turandot, i, abans d’abordar Si, mi chiamano Mimi, va explicar per què aquesta ària de La Bohème no podia faltar en el programa: agafant-li la mà, va cantar-la amb Victòria dels Àngels quan aquesta era a l’hospital poc abans de morir. Tocats.

La primera part va acabar amb Sola, perduta, abbandonata, el lament de Manon Lescaut, i la segona, encetada amb la peça instrumental Foglio d’album, va prendre volada amb el Vissi d’Arte, de Tosca, perquè Arteta certifiqués que la seva veu, fent-se més fosca, manté una potència ben modulada i la capacitat expressiva. Mancava la rematada final. Després d’un interludi amb què Pedro Pardo va dirigir una composició pròpia, Adagio per a cordes, va haver-hi l’estrena absoluta de dues cançons inspirades per la poesia de Victòria dels Àngels: Oriental, que reflecteix l’estima de la soprano pel Japó amb les seves flors de lotus i els cirerers florits, i A ti, uns versos sobre el desengany amorós de què, llegint-los prèviament, Arteta va dir que expressen delicadament com poden ser mal estimats els i les pobres artistes. Uns poemes discrets musicats per Pardo amb una concepció eclèctica i que, sobretot en el cas del segon, Ainhoa Arteta va interpretar amb molt de patetisme.

Desbordat el públic amb tanta emoció, els aplaudiments van aconseguir un bis d’A ti després d’una versió d’El cant dels ocells que, amb uns arranjaments de Pardo i cantat per Arteta en un català inintel·ligible, va semblar una sopa espessa. També, però, va contribuir al crescendo emocional.

Ainhoa Arteta
Orq. Victoria de los Ángeles
Festival Castell de Peralada, església del Carme, 4 d’agost
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Crònica
lletres

El premi a Nou Barris

Passejo per la plaça Virrei Amat i recordo quan veníem amb els companys de la universitat a esperar les noies per anar a l’Autònoma o per intentar que es vinguessin amb nosaltres al pub del carrer...

Barcelona
 

De venjança literària

barcelona
 

Figueres s’omple avui de ‘Microaccions per amor’

figueres
 

Èxit en temps difícils

Girona
 

La versió més eclèctica d’Elmini d’Olot

Olot
 

Música Antiga de Girona fa el concert de Nadal

Girona
 

British Invasion debuta demà a la sala Mariscal

l’estartit
 

L’Ateneu de Celrà ofereix descomptes per a la cultura

Celrà
 

I ara el vodevil de Sixena

barcelona