Cultura

Cultura

La Paeria pren el control de la mostra de cinema llatinoamericà

L’Ajuntament de Lleida obre el concurs per contractar el director de la nova etapa

La mostra la va crear l’any 1995 el Centre Llatinoamericà de Lleida

Després de gairebé un quart de segle de funcionament, l’Ajuntament de Lleida ha pres les regnes de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya, que se celebra a Lleida, el principal festival d’aquesta temàtica a Catalunya i que ha estat la porta d’entrada al país de directors, actors i productors llatinoamericans, així com un enllaç perquè produccions catalanes prenguin el camí cap a l’altre costat de l’Atlàntic.

De fet, l’edició d’aquest any, la 23a, celebrada el mes de març, ja es va fer amb la Paeria com a principal organitzadora. Ara, l’Ajuntament de Lleida ha tret a concurs públic el contracte per a la direcció del festival, un càrrec que, els darrers anys, ha tingut el cineasta Juan Ferrer i que la Paeria no descarta que pugui recaure en ell si opta per presentar-s’hi. “Es tracta d’un canvi en el model de gestió, com de fet ja ha funcionat aquest any, però no en el contingut i l’esperit de la mostra”, han dit fonts municipals.

La mostra va néixer l’any 1995, impulsada pel Centre Llatinoamericà de Lleida. En aquella primera edició, celebrada durant quatre dies del mes de gener, els organitzadors van projectar 12 pel·lícules, amb la col·laboració de la Fundació La Caixa i la Universitat de Lleida, i van aconseguir portar a la ciutat quatre cineastes, escriptors i actors (Federico Luppi, José Triana, Lola Millás i Patricia Reyes Spíndola), així com una mostra de cartells de cinema cubà. La Paeria hi va col·laborar a través d’un ajut del Patronat de Turisme. L’èxit de la primera edició va fer que, l’any següent, el Centre Llatinoamericà de Lleida obtingués més suports i comencés a engrandir el festival, amb l’Institut de Cooperació Iberoamericana, el Ministeri espanyol d’Assumptes Socials i la Casa Amèrica de Madrid. Els títols projectats es van multiplicar per dos. El creixement va ser exponencial i, el 2008, es va professionalitzar encara més pel que fa a programació, secció i activitats paral·leles, i l’any següent, hi va entrar el suport de la Generalitat de Catalunya. Va passar a dir-se Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya, convertint-se en un dels festivals de cinema de referència a Catalunya i l’Estat. En la 23a edició, la darrera celebrada, durant la primavera d’enguany, es van projectar 51 produccions de 17 països, 9 films van competir en la secció oficial de llargmetratges i 8, en la de documentals.

Ara, la Paeria reforça la seva implicació, encarregant-se directament de la direcció de la mostra, a través d’un concurs públic per escollir-ne el director, que haurà d’elaborar el programa tot informant del procés els tècnics municipals.

LA XIFRA

51
produccions
es van projectar a Lleida durant la darrera edició de la mostra. En la primera, van ser-ne 12.

LA DATA

17.01.1995
Es va inaugurar
la primera edició de la mostra de cinema, impulsada pel Centre Llatinoamericà de Lleida

LA FRASE

Les coses [en referència als inicis de la mostra] eren tan noves que ni tan sols tenien nom
Juan Ferrer
Director mostra de cinema llatinoamericà de CATALUNYA
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El músic més virtuós

FICTA recupera la versió integral de piano de Francesc Civil en un doble CD que Miquel Villalba presentarà en concert als auditoris de Barcelona i Tarragona

barcelona
 

Javier Lambán: “És fals que la tornada de les obres hagi estat com a conseqüència de l’article 155”

Barcelona
 

Guinovart, per fi reivindicat

Barcelona
 

La nit més fosca de Sixena

lleida
 

Indignació cultural per una acció sense precedents

BARCELONA
 

Sixena rep les obres d’art procedents del Museu de Lleida

barcelona
 

Lleida, entre la ràbia i la dignitat

 

Guillermo del Toro, preferit als Globus d’Or

barcelona
 
La crònica

Amb la vara ben greixada