Despertant el poeta Halley

Un any i mig després que es posés en òrbita per primer cop El poeta Halley al pont de Pedra de Girona pel Festival Strenes, els siderals Love of Lesbian van tornar dimarts a les comarques gironines. Ho van fer a Sant Feliu de Guíxols, en el marc del Festival Porta Ferrada. Amb el disc més que rodat per escenaris d’arreu del planeta, el Halley Tour va sonar a l’Espai Port. De fet, l’arrancada de l’espectacle la van protagonitzar Cuando no me ves i Bajo el volcán, dues de les peces que encapçalen l’últim treball discogràfic de la banda catalana. “Avui serà una nit llarga, ens deixarem portar, sense presses –va advertir Santi Balmes–, encara que alguna decepció hi haurà, perquè no tocarem la cançó que algú hauria desitjat; com comprendreu, en tenim moltes.” No era cap excusa, des d’aquella tardor del 1997 el grup ha creat un sac de bones composicions, algunes de les quals s’han convertit en himnes. “Feu-me un favor, no deixeu que els problemes de fora entrin aquí, disfruteu!”, va demanar Balmes abans de fer sonar una cançó icona: Allí donde solíamos gritar.

El viatge per les constel·lacions dels autoanomenats lesbianos va passar pels discos La noche eterna. Los días no vividos i Cuentos chinos para niños del Japón per interpretar Nadie por las calles i Noches reversibles, per després tornar a agafar el vol amb El poeta Halley amb Contraespionaje. Una cançó amb un missatge molt profund i que va servir d’introducció per donar pas a la tranquil·litat d’Oniria e insomnia. “No hi ha manera humana d’escapar” –com proclamen a La niña imantada– de la força d’atracció de les lletres, música i missatges de Love of Lesbian. 1999, Segundo asalto (en acústic), Universos infinitos i Belice van deixar el públic anestesiat, embolcallat en una catarsi de la qual es va despertar amb Incapacidad moral transitoria, El Yin i el Yen i Algunas plantas. “Us demano deu segons de silenci”, preparava Santi Balmes el públic perquè notés la presència del gran ídol, l’estimadíssim John Boy, que va ser l’últim tema abans de començar amb els bisos. El viatge per l’hiperespai lesbiano arribava al final. “Love of lesbian com a mètode per perdre pes”, va assegurar el líder de la banda després de no parar de ballar amb Psiconautas, Me amo i Manifiesto delirista. No hi podia faltar Los toros de la Wii - Fantástico. Amb Incendios de nieve la banda va fer xiular els molts més de “dos-cents somnàmbuls” –com diu la cançó– de Porta Ferrada. El viatge per l’univers de Love of Lesbian arribava al final i aterrava de nou al planeta Terra amb un Planeador. “Si us hem despertat el poeta Halley dins de vosaltres, ni que sigui per tan sols deu segons, nosaltres ens sentim feliços!”