El rescat de la Fènix

Felipe Cabezas, director artístic de la Sala Fènix, és provocador. Per presentar la seva cinquena temporada a Barcelona ha volgut demostrar que és la sala alternativa que més beu de les velles tendències (teatre napolità amb Il ritratto de Don Pasquale a l’octubre, màscara, mim, poesia i titelles per a adults). Amb la seva dona, defensen un espai on representa les seves produccions com a actor com un espai familiar que acull tots els artistes (enguany es farà una retrospectiva de Carlo Mô el mes de juny però també s’homenatjarà els 40 anys de carrera del titellaire Jordi Bertran) i amb un suport de les institucions molt inferior a sales similars a la seva, de què són còmplices.

La temporada passada van mantenir-se en els seus 10.500 espectadors. Continuen tenint una ocupació més elevada en les programacions familiars (prop del 60%, molt gràcies a les produccions de la companyia Pamipipa i la seva programació de 0 a 3 anys, que mantenen tot l’any). Enguany, el públic adult ha pujat una mica respecte als anys anteriors.

Isabella Pintani assumeix un dels reptes més valents de la temporada: el Teen Friday. S’ha disposat a “persuadir” els joves del Raval a assistir al teatre un divendres al mes, seguint l’exemple del Butaca Jove del Kursaal de Manresa. De moment, les associacions del barri oferiran entrades per a nois i noies de 15 a 18 anys del barri per a les sessions previstes per aquesta tardor. Si la iniciativa reïx, es plantejarien ampliar-ho els pròxims mesos de la temporada. En la programació destaquen les obres amb les dones com a protagonistes (sobre Frida Kahlo, Mary Shelley o el Mí-Será d’Ana Yanini). El febrer serà per recuperar els monòlegs de Cabezas (per Nadal estrenarà El bufón del rey Lear); el març, per al Cabaret Victoria (“la producció que millor identifica la sala”, diu Cabezas i que s’ha representat més cops i ha vist més gent). Rapsody in Lorca pretén descobrir la poètica del Lorca més jove amb una musicalitat a partir de guitarra clàssica, però també l’elèctrica.Cabezas no vol passar per un artista queixós. Però no poden fer res més que aclarir que l’Institut de Cultura de Barcelona els ha concedit una subvenció de 9.000 euros per a manteniment del teatre (quan la majoria de les sales de la seva dimensió i programació superen els 20.000 euros) i que la Generalitat va desestimar totes les ajudes en producció, tot i que ells havien complert el requisit d’incorporar el logo per si rebien l’ajuda.