El Temporada Alta més incendiari

El Temporada Alta convida a trencar amb la comoditat i l’espectacle burgès. Vol que la reflexió, la incitació a una revolta social, compromesa, real es pugui fer a través dels escenaris. El festival suma fins a 97 espectacles (147 funcions) amb una reconeguda vàlua de directors internacionals i insistint en la dramatúrgia catalana. Des de l’11 d’octubre fins al 10 de desembre, el cartell del Temporada Alta és el referent a Europa. Com cada any. Aquest cop, però, han posat un llumí al seu vídeo de presentació. Allunyant-se de l’irònic vídeo de Benidorm, han optat per un actor que es crema dins del teatre cada nit, sense que, aparentment, cap espectador aconsegueixi mantenir la valentia per afrontar els reptes de la societat denunciats a escena, més enllà de la porta de sortida del teatre.

El Temporada Alta aconsegueix novament un repòquer de directors internacionals com Romeo Castellucci, Guy Cassiers, Declan Donnellan, Christiane Jatahy o Alain Platel per la seva amable proximitat. També Oskaras Korsunovas amb Diari d’un boig, de Gogol. Són l’aparador de molts directors (com ho van ser amb Jatahy fa quatre anys) a través de la Connexió Iberoamericana. Ara, insisteixen amb Mariano Pensotti (Acto brillante en los bosques de la noche) i debuten Colochos Teatro (Mèxic) i Congregación Teatro (Equador). També el teatre dels anglesos 1927, que fan un treball entre el teatre, la il·lustració i la projecció.

El gruix de Temporada Alta és l’autoria catalana: fins a 65 peces. “Som un país petit però amb gran potència dramatúrgica: sembla que és l’únic que puguem exportar perquè no tenim petroli ni carbó”, ironitzava ahir el director artístic Salvador Sunyer. Bona part dels títols que després faran temporada a Barcelona, s’estrenaran al festival de tardor de Catalunya. 26 obres del festival són coproduccions. Es posen a la venda, a partir del 8 de setembre, fins a 47.478 entrades (tot i que és probable que augmenti si s’amplien les sessions de teatre, com ja és habitual els darrers anys). És una xifra notable perquè l’any passat ja batien rècords amb 40.000 butaques a la venda. Les funcions comencen a les 20.30 h, per demanda del públic del curs passat.

Hi haurà 26 estrenes absolutes; 11 estatals i 12 a Catalunya. Són més de 500 artistes que passaran pel festival, “una pluja d’estrelles” perquè hi seran la majoria dels grans actors catalans, però també perquè és una ocasió de descobrir-ne de nous, “amb espectacles tan bons o millors” que els dels actors mediàtics. Tot i que és impossible fer referència a tothom, cal remarcar per exemple Lluís Homar al Cyrano repetint fórmula del Terra baixa de fa uns anys; Vicky Peña a La visita de la vella dama, de Dürrenmatt, compartint escena amb els titelles de Farrés Brothers, o Miguel Górriz amb El metge de Lampedusa, que fa una dramatúrgia a partir de les reflexions d’un metge de poble que, de sobte, es converteix en el que recull els immigrants de vaixells a la deriva. També Cassiers parla dels refugiats a partir de textos d’Elfriede Jelinek.

Quant a autoria catalana, destaca el treball de Llàtzer Garcia (tanca la trilogia de la família amb Els nens desagraïts); Sol Picó (Dancing with frogs) o Malpelo (a més del 7 lunas, estrena The Mountain, the Truth and the Paradise de Pep Ramis). I la dramatúrgia d’Àlex Rigola sobre Vània, que posteriorment farà temporada a El Canal de Madrid.

Feia anys que el Temporada Alta anava al darrere de l’Out of context-for Pina, d’Alain Platel. Hi arriba, finalment, després que l’any passat el coreògraf conegués el Festival de Girona amb Nicht Schlafen en persona. Arribarà després que faci funcions a El Canal. Les Ballets C de la B té l’obra en cartell des de fa temps però només el recupera un cop l’any. Per Sunyer és cabdal la programació internacional ja que, a Catalunya, només se’n pot veure a través del Grec, el Mercat de les Flors i Fira Tàrrega o el Temporada Alta, des que va arribar la crisi al finançament institucional als teatres.

Un altre dels moments clau del festival és el cap de setmana de programadors. En cinc dies, es concentren una vintena d’obres de creació contemporània catalans per donar-les a conèixer als programadors internacionals. L’any passat van arribar al centenar els professionals que hi van assistir.

Arts i formació

Sunyer destaca com una de les novetats d’aquesta edició el projecte A Tempo, Arts i Formació, que, amb el suport de la Fundació Banc Sabadell aspira a apropar la cultura (i les arts escèniques en particular) a les escoles. És una prova que voldria créixer per fer més porosa la cartellera a tota la població, com ja van fent amb el programa Apropa Cultura. O amb els preus: baixaran per la reducció de l’IVA (del 21 al 10%) però sobretot els de les entrades més populars: es podrà entrar al Municipal de Girona per 8 euros, celebra Salvador Sunyer.