Cultura

Torna un llibre destacat

El novel·lista Jordi Coca reedita, vint anys després, ‘L’Emperador’, dins l’editorial Comanegra

“Els arguments trepidants ja no m’interessen. Tendeixo cap a mons petits”
“Mai vaig voler fer una novel·la històrica sinó una faula sobre la realitat”

Ahir, l’editorial Comanegra va presentar en roda de premsa la reedició de la novel·la L’Emperador, de Jordi Coca. L’editor Joan Sala va resumir les vicissituds de la novel·la, de la qual Destino va posar en circulació el 1997 tres edicions. En poc més de tres mesos es van vendre uns sis mil exemplars. Segons el mateix Coca, la compra de Destino per part de Planeta va portar gran part del fons de Destino a l’ostracisme durant més d’un any. Els nous gestors van buscar noves polítiques editorials. La novel·la va tenir una segona vida quan l’editor Isidor Cònsul la va incloure dins la col·lecció dedicada a Jordi Coca, que només va tenir dos títols. Després, com la majoria d’obres catalanes, va viatjar cap als llimbs dels magatzems. Per aquest motiu –i, sobretot, perquè el text va encantar els responsables de Comanegra– l’editorial ha tornat a posar la novel·la en circulació. També perquè Jordi Coca encara la considera “el meu llibre més personal”.

En la roda de premsa hi va participar també el prologuista de l’edició, el filòleg italià Francesco Ardolino, que va definir L’Emperador com “un llibre important de la literatura catalana de les darreres dècades”. En les notes introductòries, el mateix Ardolino insisteix en la perfecció del tractament del punt de vista, que Coca també ha desenvolupat en algunes de les seves obres més celebrades, com ara La japonesa, del 1992. Després d’afirmar que si hi havia una cosa que detestava en la narrativa era l’argument –i sumar-se de retruc al menyspreu per les sèries televisives que va manifestar fa uns dies Joan Francesc Mira al nostre diari–, Coca va situar algunes de les coordenades de la novel·la després de desvincular-la de la narrativa històrica i acostar-la a la de viatges sense entrar en els gèneres. L’Emperador té lloc a la Xina del segle XVII i narra les aventures de Suen, un jove orfe i humil, que decideix emprendre un llarg viatge a la recerca de l’emperador. L’argument, però, només és una excusa que Coca fa servir per reflexionar sobre els temes universals presents en el conjunt de la seva obra: el viatge vital, la recerca de la utopia i l’ideal i el transfons polític amb el poder i la corrupció com a signes repetitius. Tot i no tractar-se d’un relat autobiogràfic, sí que existeix una forta connexió entre els anhels personals de l’autor i la travessia del jove Suen, tal com es va encarregar de corroborar l’autor: “L’Emperador em va fer descobrir de què havia de parlar.”

Interrogant-se sobre quins han estat els motius de la seva obra, Coca va afirmar que, com en altres ocasions, havia escrit una faula: “Mai vaig voler fer una novel·la històrica, sinó que la novel·la és com les obres de Bertold Brecht, que semblen tenir relació amb la història, però en realitat són faules. En aquesta ocasió, una faula sobre la formació d’un individu, sobre la recerca d’un ideal absurd, l’emperador, o l’ambició del poder en un context en el qual la invasió dels manxús, que suposa una ruptura de l’estructura que hi havia fins aleshores a la Xina”. Com a rerefons trobem els canvis i transformacions de l’imperi xinès i les guerres territorials i nacionalistes: “Tot l’imperi xinès i el seu funcionariat s’edificava sobre la filosofia de Confuci i amb els manxús aquesta estructura també trontolla. De fet, i en un altre context, Mao Zedong hauria pogut ser un emperador perquè intenta reunificar la Xina i lluitar contra un nacionalisme malentès.”

Coca va explicar que el context social i polític actual pot portar a una lectura diferent de l’obra. Segons ell, quan es va publicar per primera vegada, es vivia un moment d’il·lusió, dins el pujolisme i el que molts consideraven “l’oasi català”, mentre que ara tenim “una societat convulsa, amb conflictes greus i on la corrupció és evident i ens mostra amb nitidesa el que ha passat durant les últimes dècades. L’actualitat és més semblant al món del protagonista de la novel·la”. Coca considera que, així com Suen es pregunta les causes últimes de tot el que viu, també els lectors poden començar a preguntar-se les causes del context actual. Per l’autor, aquesta obra és clau en la definició de tot el que va escriure després: “Representa el moment en el qual vaig començar a sentir-me còmode amb mi mateix.” Coca considera L’Emperador un punt d’inflexió en la seva obra. “Els arguments trepidants han deixat d’interessar-me. La meva narrativa ha tendit cap a mons petits”, ha conclòs.

L’edició actual presenta amb una coberta de l’artista María Eugenia Manrique que consisteix en la paraula “emperador” escrita a mà amb un ideograma xinès.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
AQUEST DIUMENGE
AMB EL PUNT AVUI

Samarretes del Barça fetes amb ampolles reciclades al Barçakids

Segurament no ho sabíeu, però les samarretes del FC Barcelona es fan amb ampolles de plàstic reciclades. El món del reciclatge ha transformat la producció industrial. Ara fins i tot es pot donar una...

BARCELONA
 

El director Pere Portabella inaugurarà el festival de cinema REC de Tarragona

TARRAGONA
 

Un Miró més plural

barcelona
 

Art i música inauguren la sisena mostra ‘Fita 90’

Girona
 

El Museu de l’Empordà vol potenciar la participació

Figueres
 

“Com a casa meva”

barcelona
 
La Crònica

Coca i els arguments

 

Olivier Dubois i el Ballet du Nord, al Mercat de les Flors

BARCELONA
 

Marco Mezquida serà a Ultramar al desembre

l’escala