Art

RAMON PUNTÍ

ADVOCAT I PINTOR

“L’artista necessita exposar”

“És la tècnica que més m’ha agradat, perquè és ràpida”

“Agraeixo les crítiques de companys, a diferència d’altres pintors”

Un artista de dret
Ramon Puntí Costa (Vic, 1941) diu que és advocat de professió (als matins encara va al despatx) i pintor d’afició. Fill del mestre de dibuix Salvador Puntí i net de l’escultor Pere Puntí, des de ben petit es va interessar pel dibuix, però a mitjan anys vuitanta es va especialitzar en l’aquarel·la. Ha fet diverses exposicions individuals i col·lectives

Des del 16 de setembre i fins al 8 d’octubre a la sala d’exposicions de Can Puget de Manlleu es pot veure Aquarel·les, una selecció d’una trentena d’obres inèdites del pintor Ramon Puntí, basades en paisatges d’Osona, la Garrotxa i algunes marines del Baix Empordà.

Què té l’aquarel·la, que us hi hàgiu especialitzat?
Jo m’hi he trobat sempre molt còmode i ja no he provat cap més tècnica, ni oli ni acrílic. És la tècnica que més m’ha agradat perquè és ràpida, en dues hores pots fer un quadre de 70x50 cm i acabar-lo aprofitant una llum determinada. Et permet captar la impressió d’un paisatge. La tècnica de l’oli és més lenta; amb una sessió no en tens prou i has de tornar al mateix lloc un altre dia i ja no es veu el mateix.
L’aquarel·la és una tècnica molt difícil. Es pot ser autodidacte?
No, perquè jo vaig intentar-ho. Abans d’anar a l’escola amb el mestre Isern Puntí, que era un gran aquarel·lista i pintor, vaig intentar pintar pel meu compte amb uns llibres, i no em sortia res. En l’aquarel·la, si no tens algú al teu costat que te n’ensenyi, difícilment pintaràs mitjanament bé: o et quedarà massa aigualida o massa forta. És necessari tenir algú al costat que et pugui donar quatre consells.
En el vostre cas, tant el pare com l’avi eren escultors i mestres de dibuix. Què en vau aprendre?
El meu pare era molt bon dibuixant i feia classes de dibuix a casa. Amb ell vaig aprendre a fer un dibuix petit amb llapis o amb tinta xinesa i a sortir a fora i pintar una casa, un camp, una església...
Cada dissabte al matí encara sortiu a pintar?
Sí, sí. El dissabte és per pintar a fora i entre setmana faig el que puc a l’estudi. De moment em veig amb forces, tinc interès, i d’il·lusió no me’n falta, que és el que es necessita per fer aquestes sortides matinals. Amb un grup de pintors cada setmana decidim on anem.
Un dels pintors que admireu és Ceferino Olivé. Per què?
Va ser el primer de Catalunya i gairebé podríem dir d’Espanya que va trencar motlles amb l’aquarel·la. Va començar a utilitzar mides grosses (70x50 cm o 65x60 cm) i a més pintava amb pinzell gruixut, no prim. Pintava fent molta taca i sense entrar en detalls, que és el que s’havia fet fins llavors. Feia una obra més d’impressió que de detall fotogràfic d’un paisatge. A partir d’ell, els aquarel·listes de Catalunya més o menys han seguit la ruta que va obrir.
Entre el 1962 i el 1985 no vau tenir activitat artística. No vau trobar a faltar el pinzell?
Sí, però les circumstàncies que tenia, quan estava a Barcelona en pensions estudiant, tampoc eren favorables per tornar-ho a fer, perquè volia dir disposar d’un espai propi per tenir-hi el material i pintar. Fins que em vaig casar i vaig venir aquí no ho vaig poder fer.
A mitjan anys noranta també vau participar a l’agrupació El Cloquer de Vic, on vau fer figura natural.
Sí, allà vaig aprendre com n’és de difícil dibuixar la figura, sobretot nua, per les proporcions i la llum. Hi vaig anar quatre o cinc anys i em va ajudar a concretar el dibuix.
Exposar a casa, a Manlleu, on ho heu fet diverses vegades, té més risc a l’hora de rebre crítiques?
Jo agraeixo les crítiques que tinc de companys, a diferència d’altres pintors, que no en volen. El pintor que exposa en el fons sempre pensa si algú li comprarà alguna cosa, però el que sobretot busca és poder demostrar l’obra que té. L’artista necessita exposar perquè se li valori el que fa o li facin comentaris.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guardó

Gemma Lienas rep el Premi Cedro per la defensa dels drets d’autor

madrid
cinema

BCN Film Fest premia ‘El destino de Maya’

barcelona
Cultura

Mor Helen Vendler, crítica de gran influència

TEATRE

El Maldà canta Pau Riba i Malvido interpel·lant els joves

BARCELONA

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona