Cultura

patrimoni històric

Badalona tindrà aviat una altra casa romana visitable

L’adequació i museïtzació de la domus de l’Heura permetrà integrar-la a l’itinerari de la ciutat romana de Baetulo

Foment i l’Ajuntament financen els treballs, que avancen a bon ritme

La domus de l’Heura formarà part de l’itinerari de la ciutat romana de Baetulo gestionat pel Museu de Badalona un cop acabin les obres d’adequació i museïtzació que s’hi estan fent. El nou jaciment arqueològic permetrà conèixer millor com era una casa romana al segle I, en època de l’emperador August. L’espai va ser descobert l’any 1999 arran de les obres prèvies a la construcció d’un bloc de pisos al carrer de Lladó, al barri de Dalt la Vila, dintre del perímetre de Baetulo. La intervenció arqueològica, que va durar un any, va permetre localitzar també un tram del cardo maximus, un dels principals carrers de Baetulo que s’ha anat excavant en diversos espais i del qual ja es coneixen prop de 500 metres, després de les troballes arqueològiques que s’han fet aquest any al lateral de l’autopista.

La Casa de l’Heura i el tram de cardo maximus que s’estan condicionant per fer-los visitables ocupen una extensió de 500 metres quadrats als baixos d’un bloc de pisos. Els treballs, que van començar a finals d’abril, van a bon ritme i està previst que el gruix de l’obra estigui enllestit a finals d’octubre i que només quedin pendents els últims detalls dels elements de museïtzació del projecte, que segueix les directrius marcades pels tècnics del Museu de Badalona, amb l’exdirector Joan Mayné a càrrec del projecte museogràfic i Pepita Padrós de responsable del projecte arqueològic. L’espai mostrarà a través de diversos recursos audiovisuals, lumínics i sonors com era la vida en una domus romana. La Casa de l’Heura es podrà visitar de manera independent, tot i que complementa l’altra domus museïtzada a Badalona, la Casa dels Dofins.

La inversió feta ascendeix a 416.010 euros, a càrrec del Ministeri de Foment, que la finança a través del programa de rehabilitació del patrimoni arquitectònic, encarregat de les obres de rehabilitació d’elements cabdals del patrimoni de l’Estat. Tot i que la inversió es va anunciar l’any 2015 i la partida apareixia consignada en el pressupost del 2015 i el 2016, diversos problemes administratius han fet que l’inici de les obres s’hagi endarrerit més d’un any. L’Ajuntament de Badalona assumeix els costos de museïtzació de la casa que no estaven inclosos en el pressupost de Foment a través d’una partida de 200.000 euros que ha assignat al Museu de Badalona. El tinent d’alcalde de Badalona Habitable, Oriol Lladó, considera que l’actuació feta en col·laboració amb el ministeri “és un nou pas per a la consolidació de Dalt la Vila com a barri amb un equilibri entre el patrimoni històric i el dinamisme del present”.

LA XIFRA

500
metres quadrats
tindrà el nou jaciment museïtzat, que inclou part d’una domus i un fragment del ‘cardo maximus’

Producció de vi a dintre de la casa

La Casa de l’Heura i la veïna Casa dels Dofins són dos exemples poc comuns de producció de vi a l’interior d’una casa benestant inserida en un nucli urbà. En totes dues s’hi han trobat dipòsits que, segons les anàlisis arqueobotàniques, estaven destinats a la producció i emmagatzematge de vi, fet que testimonia la importància del negoci del vi a Baetulo. La Casa de l’Heura segueix la distribució pròpia de les domus pompeianes amb la particularitat que l’atri havia estat enjardinat, segons explica l’arqueòloga del Museu de Badalona, Clara Forn. Aquest atri donava pas a vuit àmbits diferents. No tots s’inclouen en l’actual projecte de museïtzació, ja que n’hi ha que es troben a l’edifici contigu, com el que inclou el mosaic amb l’heura que dona nom a la casa i que està previst que més endavant s’incorpori a aquest espai.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Fidel a un Clementi

Anna Cuatrecasas restaura un vell piano del 1824 que el seu pare va regalar a la seva mare i impulsa una associació per lluir-lo i reivindicar el compositor italià

Barcelona
 
Cultura

Una època sense final

Barcelona
 
L’APUNT

Paper (de còmic) salmó

 

El coneixement cultural i el llibre

sitges
 
Memòria històrica

En la pell dels fugitius de la retirada

molló / Espinavell
 
Cultura

La Fundació Mascort mostra retrats pintats sobre ceràmica

Torroella de Montgrí
 
Cultura

La Black Music Big Band grava el seu primer disc

girona / aiguaviva
 
Música
música

Un homenatge emocionant

Barcelona
 
Cultura

El Museu de la Ràdio de Roda de Berà s’ampliarà

roda de berà