el stones a barcelona
g. v
Keith Richards també s’emociona
El guitarrista va ser rebut amb llargs càntics d’“Oé-oé-oé”
Era l’any en què Jagger i Richards esdevenien sexagenaris i, aquella vegada, no tenien un disc nou de trinca per presentar, sinó un recopilatori (40 Licks, en commemoració d’un aniversari, el quarantè, que ja començava a imposar)amb els èxits de sempre i quatre cançons noves de propina. Recordo, del concert, una senyorial Can’t You Hear Me Knocking (amb la qual Jagger i Richards advertien, tal com tornen a fer en aquesta gira del 2017, que també eren capaços de tocar els seus temes menys obvis), i sobretot la sonada ovació que va rebre el guitarrista, acompanyada d’oé-oé-oés, quan va ser presentat. Richards no feia comèdia: estava emocionat, com admetria en l’entrevista que se li faria després per a un documental inclòs en el DVD Four Licks, on es recuperava aquesta anècdota de Barcelona.
Els Stones, però, ja s’havien acomodat amb repertoris de dinou cançons, de manera que poques altres sorpreses hi va haver: Brown Sugar (amb la qual van començar), Start Me Up i Angie, entre altres, al principi del concert, i les inevitables Honky Tonk Women, Satisfaction i Jumpin’ Jack Flash per acabar. Entremig, i com ja feien en la gira anterior, tres temes en un petit escenari al mig de l’Estadi: el clàssic blues I Just Want to Make Love to You, Street Fighting Man i la dylanina Like a Rolling Stone. El concert va ser a finals de juny i els més afamats van tornar-los a veure al setembre a Benidorm i a Saragossa, iniciant així un pintoresc reguitzell d’actuacions a l’Estat que culminaria el 2007 amb una visita al municipi andalús d’El Ejido.
estadi OLÍMPIC