Cultura

Mirador

Digital abans de l’era

Picasso va canviar la mirada de l’espectador però Warhol va modificar la seva actitud

Vaig descobrir Warhol per la meva inclinació natural al pop. Concretament a la música pop, que és el que em va fer arribar a l’artista per la seva vinculació a Lou Reed, la Velvet Underground o Nico. Això em va portar, sent un adolescent, a la primera exposició de Warhol celebrada a l’Estat espanyol. Va ser a la galeria G de Barcelona. S’exposaven les serigrafies de la sopa Campbell’s. Era a mitjan anys setanta i l’art conceptual a Catalunya tractava de fer un forat en l’informalisme que dominava oficialment l’avantguarda creativa. Una cosa semblant al que li va passar al seu país a Warhol, que va haver de fer-se un forat entre l’expressionisme abstracte, corrent que va representar el definitiu canvi de capitalitat artística mundial: de París a Nova York.

Warhol era un nou tipus d’artista. Dissenyador publicitari, va prendre com a referència els objectes de consum com a material creatiu. Però, si anem a mirar, no diferia molt dels pintors impressionistes que anaven al camp i tractaven de donar forma a la llum. Warhol sortia al carrer i també volia donar consistència artística al món que l’envoltava: el supermercat, les cartelleres de cinema, el quiosc, els cotxes... Aquesta fascinació latent en la societat, però no prou reconeguda fins aleshores–Duchamp i Dalí en van ser dos bons punts de referència–, es va fer evident gràcies a la seva mirada. La gent es reconeixia en una ampolla de Coca-Cola. Warhol va obrir la porta a la creació immediata, va glorificar la serialització, i va utilitzar el cinema i la fotografia. Va donar força a la imatge personal i a la marca. Va crear a la seva Factory, una maquinària de creació múltiple. En definitiva, va avançar-se a la societat del segle XXI, en què des d’un sol aparell, el mòbil, qualsevol persona pot construir un relat de l’actualitat immediata, i distribuir a un públic múltiple una iconografia d’elements d’ús comú. Com feia Warhol. Fins i tot, el segle XXI ha facilitat la potenciació de les mitologies iconogràfiques com va fer l’artista americà amb Elvis Presley i Marilyn Monroe. Són milers les persones que arreu del món, i de manera sincrònica, busquen la fotografia d’un personatge famós que ràpidament pengen a Instagram aconseguint l’efecte de producció seriada. El concepte el va desenvolupar Warhol en l’era analògica, però amb un cervell d’era digital.

Es va avançar als temps i amb un primitiu Comodore va fer els seus primers experiments creatius amb ordinador quan tan sols s’albirava l’era digital. Aquest desig d’abastar-ho tot també el connecta amb el moment actual en què les categories separades de pintor, escultor o fotògraf han trencat els envans que les separaven. Ell es va iniciar com a dissenyador gràfic, i va saber fer de l’edició un treball plenament vinculat a l’art. Va intercanviar mitjans en la seva feina diària, com ara fan els artistes contemporanis. És en aquest sentit que els criteris de la seva valoració artística no poden ser només del tipus: “Va ser Warhol millor artista que Picasso?” Picasso va revolucionar la mirada de l’espectador, però Warhol va canviar la seva actitud. Els que van sucumbir davant la seva obra ja no es van atrevir a fer la recurrent pregunta que qüestiona l’art contemporani: “Però això pot ser art?” Per mi, Warhol va aconseguir que mai més em mirés amb els mateixos ulls una llauna de sopa o un pot de sabó. El mateix li devia passar a Alaska: “Quiero ser un pote de Colón y salir anunciada en la televisión.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Mor el cantant de soul Charles Bradley als 68 anys

El cantant nord-americà de soul Charles Bradley, que va saltar a la fama fa menys d’una dècada, ha mort als 68 anys, va anunciar aquest dissabte l’assessor de comunicació de l’artista a través...

Nova York
 
Alejandra Atarés
Artista

“Hi ha molta gent que estima la pintura”

barcelona
 
Monika Zgustova
Traductora i escriptora

“Falta molt per investigar del gulag”

barcelona
 
ANTONI PALOMO
ARQUEÒLEG, CODIRECTOR DE LES EXCAVACIONS AL JACIMENT NEOLÍTIC DE LA DRAGA DE BANYOLES

“A la Draga estem creant escola”

BANYOLES
 
opinió

Girona: de la cana al metre

Catedràtic de Geografia i Història de l’Institut Jaume Vicens Vives
 

El Braç de Santa Tecla acomiada unes festes marcades pel referèndum

tarragona
 

Ficció sobre la ficció

sant sebastià
 

Pau Blanc debuta amb un disc sorprenent, ‘El jou’

la bisbal d’empordà
 

El dolor real i el joc dels escriptors

sant sebastià