Un Mozart dret

Amb Concerto a tempo d’umore, el director Jordi Purtí va aconseguir que els músics de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà prescindissin de la partitura i del faristol. Tocaven de memòria tot reaccionant als gags que els proposava. Ara, amb Desconcerto, els ha tret també la cadira on seure. Els músics de la formació demostren que és possible interpretar amb correcció fragments del repertori clàssic més conegut amb unes adaptacions a peu dret. L’obra s’estrena demà al Teatre Condal, i hi serà fins al 8 d’octubre.

Dotze músics-actors i un director interpreten, de manera insòlita, peces de Mozart Strauss, Vivaldi, Bizet o Rossini. Si intuïen que el format podria trencar amb els tòpics dels concerts convencionals, van fer diana. Des que ho van estrenar, el gener del 2015, les gires internacionals no han fet més que créixer; molt, en part, gràcies als èxits dels festivals d’Avinyó del 2015 i del 2016 i del recent èxit al festival d’Edimburg. Per això consideren que encara hi ha molta vida del Concerto a tempo d’umore (tenen gires més enllà d’Europa). Però necessiten estrenar Desconcerto per recuperar la gira francesa a partir del 2018/19.

L’orquestra, que va néixer com a projecte local a l’Empordà el 2019 ara fa 30 anys, ha eixamplat notablement la seva zona d’influència. La meitat de les funcions del seu calendari de l’any, calcula el director Carles Coll, correspon a aquestes actuacions lúdiques que busquen despertar l’interès del nou públic. Estan convençuts del seu èxit, tot i que aquest potser encara no es tradueixi en major assistència de joves als repertoris clàssics. Quin és el fil argumental de Desconcerto? Forçosament, ha de ser prim per permetre que la imaginació, el joc i la sorpresa hi tingui cabuda. Hi ha una certa disconformitat entre el director que exigeix la interpretació d’unes partitures i els músics que prefereixen evadir-se amb altres peces. Si a Concerto a tempo d’umore l’orquestra atenia les ordres d’un director mentre parlava (i gesticulava empipat) pel mòbil, ara el director opta per quina música vol sentir prement un comandament a distància. Tot i que domini la música ràpida, també hi ha espai per a petits tocs romàntics (en què una parella, sola a escena, toquen un sol violí: ella posa les notes, ell mou l’arc acompassadament).

Els instrumentistes i actors celebren el nou programa, sobretot després de l’experiència anterior. Purtí procura que tots tinguin el seu moment actoral, que cap destaqui, perquè la peça respiri un aire coral, en què tots se senten bé fent petites bromes. El director assegura que, tot i les bromes, per a l’orquestra (l’única estable de corda a Catalunya) és vital el resultat sonor final: “Ara n’estem satisfets en un 90%; anirà millorant amb el rodatge.” No és fàcil perquè els músics toquen contínuament desordenats i en moviment. Per Purtí, que ja ha fet experiments similars amb el Cor de Teatre (Operetta) i en to líric (Hop! era amb Toni Albà), cal redescobrir la música clàssica. “Molts pares porten els seus fills que toquen instruments per a animar-los amb l’estudi” tot veient que es pot tocar diferent, conclou.