Història i art a Montjuïc

Els dos pavellons de Fira de Barcelona, al costat de la Font Màgica, el Victòria Eugènia i l’Alfons XIII, tindran a llarg termini un ús museístic, segons el nou pla de museus, que ahir el Departament de Cultura de la Generalitat va presentar al MNAC. El Victòria Eugènia serà el marc d’ampliació del MNAC, una vella aspiració del museu, i l’Alfons XIII serà la seu del nou Museu Nacional d’Història de Catalunya, resultat de la fusió entre els actuals Museu d’Història de Catalunya i el Museu d’Arqueologia de Catalunya. Així, el dos palaus s’afegiran a l’oferta cultural de la part baixa de la muntanya, on també hi ha el mateix MNAC, el CaixaForum i el pavelló Mies van der Rohe.

El nou pla, elaborat al llarg de l’últim any en l’etapa de l’exconseller de Cultura, Santi Vila, i que ara ha presentat el nou responsable del departament, Lluís Puig, preveu les línies generals del mapa, gestió, ordenació i classificació de les institucions museístiques catalanes. Tant se val la gran incertesa que plana aquests dies en l’administració catalana. S’ha fet com si no passés res i el pla, segons ha explicat el conseller, també elabora una diagnosi de la situació museística. La conclusió, segons Lluís Puig, és que “els museus no estan a la UCI, però han de superar un fort constipat”.

Puig també ha advertit que es tracta d’un pla que traça les línies a seguir fins al 2030, “no literari, que no tira coets, ni es posa objectius que no es puguin realitzar, ni fixa terminis, ja que es podrà anar modificant sobre la marxa”. El pla, però, concreta molt més les actuacions fins al 2021, i fins i tot marca el pressupost corresponent.

Entre les actuacions que preveu el document, la de més envergadura és la que convertirà els dos palaus de Fira de Barcelona que estan al voltant de les fonts de Montjuïc, en museus. El MNAC reclama des de fa molt de temps el pavelló Victòria Eugènia perquè el museu “està en un punt d’ofec perquè no pot completar la seva col·lecció per falta d’espai”.

I així és com ho preveu el pla, un tema totalment consensuat, segons fonts del MNAC, raó per la qual va sorprendre tant l’anunci que el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, va fer el 31 de juliol passat sobre el fet que l’espai es dedicaria parcialment a rebre grans exposicions temporals per a tots els museus que ho sol·licitessin.

Puig ha assegurat que no hi ha cap problema, de moment, per aquest ús. “Si mentrestant al Victòria Eugènia s’hi fa una exposició, seré el primer a comprar una entrada”, però el destí del pavelló està previst per al MNAC “a deu anys vista”. Les partides per aquest equipament s’inicien el 2019 i fins al 2021 està previst invertir-hi 3.690.000 euros. “La nostra voluntat és fer el gran MNAC”, rebla.

Història transversal

Davant per davant del Victòria Eugènia hi ha el seu pavelló bessó, l’Alfons XIII, que es convertiria en la seu del nou Museu Nacional d’Història de Catalunya, suma del Museu d’Història de Catalunya (instal·lat al Palau del Mar i que ha de marxar d’allà perquè se li acaba el lloguer) i el Museu d’Arqueologia de Catalunya, també situat a Montjuïc. La nova institució estaria en la línia de museus internacionals com el Museu Nacional d’Escòcia o el Museu de la Civilització del Quebec, amb una línia clarament interdisciplinària.

El director general de Patrimoni Cultural, Jusèp Boya, que va ser director, precisament, del Museu d’Història de Catalunya, remarca el valor simbòlic que pot tenir per a l’espai al voltant de les fonts planejat per Puig i Cadafalch, la instal·lació d’un museu d’art i un d’història. Boya també indica que la fusió entre el Museu d’Arqueologia i el d’Història “en cap cas suposa un menysteniment de l’arqueologia, sinó tot el contrari, perquè al nou museu l’arqueologia tindrà molta més visibilitat que no pas actualment”. El pla preveu que el 2021 s’hagi creat per llei aquest museu, s’hagin començat les obres i la inversió fins a aquell any serà de 2.550.000 euros. La finalització del projecte, però, s’allargarà, ja que el pavelló Alfons XIII està en pitjors condicions de conservació que el Victòria Eugènia i necessita una restauració més profunda.

Un altre museu nacional, ja previst anteriorment, però que encara s’ha de desplegar, és el Museu Nacional de Ciències Naturals, que progressivament s’anirà convertint en un equipament de la Generalitat, d’acord amb l’Ajuntament de Barcelona, ja que ara és municipal. La inversió total fins al 2021 per aquest museu serà d’1.800.000 euros.

A nivell organitzatiu, el nou pla de museus aplica un canvi molt destacat que té a veure amb la classificació dels equipaments. Segons el document, els museus es classificaran en nacionals, que tenen un gran abast, col·leccions molt extenses i que han de liderar xarxes amb les quals comparteixen temàtica; i museus de Catalunya, que tenen alts nivells de qualitat, i que se subdivideixen en museus d’interès nacional i museus de suport territorial.

Pel que fa a les xarxes, aquest és un dels objectius de plans de museus anteriors amb més èxit. Les xarxes permeten cooperacions de tot tipus, compartició de col·leccions per a exposicions temporals itinerants o dipòsits de museus nacionals en centres en el territori que enriqueix totes les parts. El nou pla estableix dues xarxes paral·leles.

De la xarxa territorial queda per conformar la xarxa de l’àrea metropolitana, la de la Catalunya Central i del Penedès i la de museus de Barcelona ciutat. Respecte a les xarxes temàtiques, només falta crear la de ciències naturals. En tot el territori, de tota manera, no està previst crear nous museus.

De fet, el conseller Puig i Jusèp Boya defensen que l’important és dotar de més recursos els museus existents i poder sortir, així, del fort constipat que diuen que pateixen els museus catalans. Un constipat que en la diagnosi de la situació actual que s’ha inclòs en l’ampli document del pla de museus té símptomes preocupants.

La crisi va ser un cop fortíssim per als equipaments pel que fa als recursos econòmics. Per exemple, en el període 2009-2014, la Generalitat va reduir els ajuts en un 47% i l’Estat, un 78%. Una altra de les problemàtiques dels museus catalans és la seva reduïda plantilla, sobretot si els comparem amb museus de fora, com també el fet que una majoria es troben en un nivell molt bàsic de digitalització.