Cineasta lliure
Agnès Varda va rebre ahir el premi Donostia i va dur la seva pel·lícula ‘Caras y lugares’ al festival
“He vist que bona part d’aquells que han recollit aquest mateix premi són estrelles del cinema. Valoro, doncs, que me’l concedeixin perquè potser és la primera vegada que el rep una persona que no ha fet guanyar diners a la indústria del cinema”, va comentar, ahir, Agnès Varda a Sant Sebastià, on va rebre el premi Donostia al conjunt de la seva carrera, que va començar fa més de 60 anys i que ha aportat films com ara Cléo de 5 a 7, Sin techo ni ley i Los espigadores y la espigadora. Hi va afegir que és una cineasta radical i marginal que, per fer cinema en llibertat, sempre ha hagut de buscar els diners per poder finançar les seves obres. Ho ha aconseguit i, als 89 anys, ha dut al festival Caras y lugares, un nou exemple d’un cinema fet joiosament amb la llibertat d’esperit de la Nouvelle Vague de què forma part.
El cinema d’Agnès Varda dilueix les fronteres entre realitat i ficció, art i vida, naturalitat i artifici, subjectivitat i alteritat, control i atzar.
Una nova mostra és Caras y lugares, que ha realitzat juntament amb J.R., fotògraf i artista de carrer. Amb ell, viatja per diversos llocs de l’Estat francès escoltant, retratant i filmant persones: obrers, pagesos, es últims habitants d’un poble miner, les dones dels estibadors de Le Havre. Tot i la creació compartida, és un film amb l’esperit de Varda: humanista, lúdic, enginyós, feminista. Una celebració de la vida i del poder de la imaginació..
