Ana Lanfranconi guanya el III Premi Benjamin d’assaig

Ana Lanfranconi (Mar del Plata, Argentina, 1984) va rebre ahir el III Premi Benjamin d’assaig per Kinder für die Aufklärung. Infancias e interrupciones en las emisiones radifónicas de Walter Benjamin, un treball que aprofundeix en una vessant poc estudiada del pensador alemany en el nostre àmbit cultural i a través de la qual es prefigura la il·luminadora mirada cap al passat que conduiria cap a un dels seus llibres més personals, Infància a Berlín cap a 1900. El jurat del premi, convocat per la Càtedra Benjamin de la Universitat de Girona i el Museu de l’Exili de la Jonquera, va destacar en la seva valoració que “l’aportació de l’autora se centra fonamentalment a remarcar el potencial subversiu d’una obra pensada per a un públic divers en una Alemanya que estava en vies d’entrar en una regressió democràtica sense retorn”. L’assaig premiat posa èmfasi, així mateix, en “la rellevància dels mitjans de comunicació de masses en una societat moderna i complexa com la República de Weimar, just abans del triomf del nazisme”, i en el fet que podien irrompre en la vida quotidiana “tant per fomentar l’esperit crític en la percepció del passat o per actuar políticament en el present, com per esdevenir instruments de propaganda del totalitarisme”.

Lanfranconi, doctora en filosofia contemporània i estudis clàssics per la Universitat de Barcelona, va agrair que el jurat hagués pres en consideració “un treball tan fràgil i temptatiu” que es concentra en els escrits que el pensador va difondre a través de la ràdio berlinesa entre 1927 i 1933, va explicar al final de l’acte de lliurament, celebrat a la Facultat de Lletres de Girona durant el Col·loqui Internacional Walter Benjamin, que avui es desplaça a Portbou. Molts d’aquests textos radiofònics, alguns en format de conte o diàlegs teatrals, estaven adreçats a infants i joves, de manera que “les possibilitats crítiques que planteja Benjamin en les seves locucions, en encreuar-se amb la matriu de la infància, produeixen resultats imprevisibles”, va dir l’autora. En la majoria d’aquests textos, que radiava el mateix Benjamin, s’abordaven moments crucials del segle XVIII i del XIX, “moments en què la catàstrofe intervenia d’una manera o altra”, apunta Lanfranconi, i imatges sobre Berlín, la seva ciutat. No és estrany que en les últimes emissions divulgués els primers textos que formarien part del llibre Infància a Berlín cap a 1900, datat de 1933.

Entre les setze obres que s’havien presentat al premi, de caràcter bianual i dotat amb 4.500 euros, el jurat va voler distingir amb una menció especial i la recomanació que també sigui publicat, per la seva “gran altura intel·lectual”, l’assaig La autoridad y sus descontentos: una lectura desde Arendt, presentat per Edgar Straehle Porras (Barcelona, 1982). En la seva indagació, desglossada de la seva tesi doctoral, l’autor proposa repensar el concepte d’autoritat, seguint la línia de pensament que la filòsofa –i gran amiga de Benjamin– Hannah Arendt va exposar a Sobre la revolució o Què és l’autoritat, per tal de “desfer prejudicis com ara la falsa identificació amb l’autoritarisme”. Al contrari, la seva anàlisi s’allunya de visions simplistes, que vinculen l’autoritat amb el poder, i la posa en relació amb “qüestions com ara la legitimitat, el consens, la concessió o el reconeixement dels altres”.