Cultura

poesia

dolors fernández

Les ombres i els grecs

Apología de las sombras, de Sílvia Rins, ens ofereix un panorama poètic estimulant, divergent, fins i tot inquietant, apte per a aquell lector amb ànsies de versos profunds que disseccionin les veritats del nostre temps. Amb un estil molt personal, trobem poemes delicats i subtils, o incisius o irònics per moments. Perquè Apología de las sombras és un llibre contemporani i valent, que tendeix ponts cap a un passat hel·lenístic del qual l’autora beu, així com bona part de la nostra cultura occidental.

Amor, sexe, desmitificats però mítics; inseparables; entre la ironia i el tribut al seu propi designi. I, sobre aquest tema d’ara, de sempre, transgressió, incorrecció moral, atreviment, com si tot fos la projecció d’algú que des de la seva cova (connexió molt clara amb el mite de la caverna de Plató), intentés esbrinar què passa fora, i així saber de què va aquesta història que és la vida. Un llenguatge precís, que inclou terminologia científica quan ho creu necessari, per cercar la paraula justa, encara que no sigui la més poètica des de la perspectiva tradicional, sentimental i pseudoromàntica.

Apología de las sombras mostra un món fosc, tèrbol, amb eclosions de llum fosforescent, però fora de la gamma del rosa. No és la seva tonalitat. El missatge que ens arriba és que no podem oblidar que el cos i els seus imperatius importen; que l’ànima existeix en algun lloc que no és possible situar; que la relativitat de totes les coses –més enllà d’aquesta certesa– ens fa extremadament difícil aprehendre-les i molt menys jutjar-les. Una de les poques realitats que ens arrelen al nostre propi ser és el desig, glòria i maledicció de l’home i de la dona per igual, i que tant pot alçar-nos des del sòl com enfonsar-nos irremeiablement.

Sense concessions ni tabús, ple de paraules i imatges potents, Apología de las sombras és, al meu entendre, un poemari molt bell. Per sobre de tot destaca el seu caràcter innovador, així com l’actualitat temàtica i un llenguatge a través del qual s’insereix en el nostre món i el nostre temps. És, en definitiva, un agitador de consciències, fins i tot del subconscient adormit que tots preferim ignorar. Com en els mites grecs –rerefons del llibre–, alguns dels seus poemes són terribles, com oracles del segle XXI. En aquest punt d’inflexió entre present i passat radica una bona part de la seva bellesa i del seu mèrit.

Apología de las sombras
Sílvia Rins
Editorial: Devenir Barcelona, 2017 Pàgines: 96 Preu: 11 euros
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una època sense final

La galeria Gothsland recupera la figura gairebé oblidada de Joan Cardona, que va ser un dels il·lustradors més celebrats pel període de la Belle Époque a París

Barcelona
 
L’APUNT

Paper (de còmic) salmó

 

El coneixement cultural i el llibre

sitges
 

En la pell dels fugitius de la retirada

molló - Espinavell
 

La Fundació Mascort mostra retrats pintats sobre ceràmica

Torroella de Montgrí
 

La Black Music Big Band grava el seu primer disc

girona / aiguaviva
 
Crònica
música

Un homenatge emocionant

Barcelona
 

El Museu de la Ràdio de Roda de Berà s’ampliarà

roda de berà
 

David Verdaguer presenta avui al cinema Truffaut ‘Tierra firme’

Girona