Tradició sense límits

Avui arrenca la Fira Mediterrània amb un espectacle que ja evoca les intencions d’aquesta vintena edició: renovar la tradició. Quatre joves músics d’arrel s’han sumat al projecte Saba! El director artístic de la Fira, David Ibáñez, reconeix que ha crescut el discurs de la renovació de la cultura tradicional atenent, sovint, el treball de cada artista. Així, per exemple, la intèrpret Joana Gomila compartirà el seu treball de recerca sobre el Cant de la sibil·la amb el públic. Hi haurà una part de seminari amb especialistes sobre aquest drama litúrgic, que es remunta a l’edat mitjana. És només un exemple, Fira Mediterrània insisteix a trobar els punts de trobada amb la cultura popular de les altres ribes, com pot ser la italiana o la del nord d’Àfrica. en aquest sentit, el Groupe Acrobatique de Tànger desenvolupa unes construccions que recorden els castells. Tradició, sí, però sense límits, ni geogràfics, ni temporals ni tampoc ofegats en disciplines estrictes.

Enguany, s’ha centrat l’atenció en quatre grans pols de la programació: futur, patrimoni, innovació i Mediterrània. Saba! ja és un bon exemple del pol de Futur. Però Ibáñez també en vol destacar les col·laboracions de sèniors com Jaume Arnella i Joan Mari Beltrán, “perquè si hi ha sèniors, vol dir que hi ha camí”. Maika Makovsky o Misia són altres caps de cartell musical.

El segon pol és el de patrimoni. En aquest sentit, enguany, es proposa una nova adaptació del Llibre vermell de Montserrat. Serà el primer cop en aquestes dues dècades que es faci una actuació de la Fira al monestir. La partitura del segle XIV es va localitzar el 1917, i no va ser fins més tard que es va determinar que la música anava acompanyada de “marques coreogràfiques”; s’ha fet una interpretació a partir d’aquestes pautes. Per Ibáñez l’explicació és lògica: als monjos de Montserrat els preocupava la possible disbauxa dels peregrins després de les pregàries, per això van instituir aquesta peça, que garantia una austeritat adient a l’auster santuari.

L’apartat d’innovació, el tercer, té com a peça més destacada l’estrena d’Egurra, una obra que vincula la dansa dels bastoners amb els instruments de percussió de fusta basca. És un projecte fet amb el suport de molts altres festivals (Sismògraf, Ésdansa) on s’han anat presentant parts del treball en procés del primer premi Delfí Colomé. De fet, en aquesta edició s’anunciarà el guanyador de la segona edició, que repetirà les col·laboracions i presentacions dels festivals.

El concepte de la Mediterrània (que es va incorporar al nom de la fira des de la cinquena edició) ha permès internacionalitzar les propostes de la Fira de Manresa, “establint connexions fora”. Una de les peces que destaca David Ibáñez del programa d’enguany és el treball (que ha tingut el suport del programa europeu de dansa Aerowaves) Displacement: es tracta d’una peça de ballarins sirians, que parteixen de la seva base tradicional, uns itineraris paral·lels a la nova creació musical àrab o a les noves harmonies de les havaneres a partir de Les Anxovetes.