Els “poemes pintats” de Gil Granero, a Castell d’Aro

Les sales municipals d’art del Castell de Benedormiens de Castell d’Aro presenten fins al 29 d’octubre l’exposició Pell de pigments, de la pintora Margarita Gil Granero, que hi ha reunit una seixantena d’obres en una visió panoràmica de la seva trajectòria artística, des dels seus inicis fins a l’actualitat.

Nascuda a Barcelona, Margarita Gil Granero va cursar estudis de belles arts i de filosofia i lletres, i posteriorment va ampliar la seva formació amb classes de gravat a l’institut Piero Vannunci de Perusa (Itàlia) i a l’Institut de les Arts del Llibre de Barcelona. Aquesta tècnica, que exigeix alhora domini tècnic i capacitat de síntesi, ha influït en gran manera en el seu estil, impregnat d’un sentit del tacte molt acusat gràcies al seu aprofundiment en la manipulació del paper, els monotips i altres elements relacionats amb el gravat. La seva trajectòria professional està vinculada a la històrica Sala Parés de Barcelona, on va presentar les seves primeres obres en diferents exposicions col·lectives i on va inaugurar la seva primera exposició individual, l’any 1992. A partir del 1995 exposa regularment a la galeria Àmbit de Barcelona, però també a París, primer a la galeria Séguier i, des del 2001, a la galeria Romanet, actual Norberg-Romanet. Els darrers anys ha col·laborat amb la galeria Art Andalus de Dubai i amb la d’Ignacio de Lassaletta de Barcelona.

Amb motiu de la mostra del Castell de Benedormiens, d’entrada gratuïta i que es pot visitar els caps de setmana i festius d’11 a 13 h i de 17 a 19 h, l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro ha editat un catàleg commemoratiu amb un text de la crítica d’art Imma Gómez. En el seu escrit, valora que l’artista ha tingut sempre un fil conductor, uns elements recurrents, que ha anat mantenint d’una sèrie pictòrica a l’altra. Gómez subratlla l’interès de Gil Granero per les qualitats matèriques de la seva pintura, a través de les quals aborda temàtiques que van de la natura morta a la representació de cavalls, infantes o astres, en els quals ja incorpora l’element esfèric. En les seves sèries més recents, l’artista se serveix de la imatge de les cúpules com a element central del discurs plàstic, unificat per una atmosfera peculiar que Imma Gómez defineix com a “poesia pintada”.