Cultura

Déu i el diable visiten Sitges

La producció catalana ‘Matar a Dios’ retrata la fi del món en clau de comèdia

Un home vell, amb barba blanca, baixet, rondinaire i aficionat al vi, amb aspecte de homeless. Així, just a les antípodes del cinema bíblic del Hollywood dels cinquanta, s’han imaginat Déu els directors catalans Albert Pintó i Caye Casas. Ahir van presentar el seu primer llargmetratge, la comèdia negra Matar a Dios, a la secció Oficial Fantàstic Competició del Festival de Sitges.

Caye Casas explica en una entrevista a El Punt Avui que els projectes que codirigeixen tenen la seva marca: “Humor negre, surrealisme, són irreverents i tracten temes potents d’una manera gens pretensiosa, utilitzant més el nostre humor, que creiem que és una mica peculiar.” En aquest cas, reuneixen quatre personatges (un matrimoni i el pare i el germà del marit), tots ells més aviat perdedors, en un sopar de Cap d’Any en una masia aïllada, durant una tempesta. De cop se’ls apareix Déu, interpretat per Emilio Gavira (el paper el van escriure pensant en ell), i els anuncia que l’endemà el món s’acaba. Només sobreviurà una parella, i ells tenen dret a escollir els afortunats. No es tracta d’un film religiós, més aviat parla de la humanitat, i no la deixa gens ben parada.

Humor i missatge

Albert Pintó, l’altre director, explica: “La nostra forma d’enfocar les pel·lícules a vegades comença amb un caire molt còmic que ajuda que l’espectador entri més fàcilment a la història, i l’anem fent una mica més fosca perquè acabi arribant el missatge.” A més d’Emilio Gavira, el film té com a protagonistes Eduardo Antuña, Itziar Castro, Boris Ruiz i David Pareja.

Matar a Dios coincideix a Sitges amb Errementari (El herrero y el diablo), una producció basca que té el diable entre els protagonistes. Opera prima de Paul Urkijo Alijo, rodada en euskara i protagonitzada per Kandido Uranga i la nena Uma Bracaglia, s’inspira en el folklore basc al voltant del diable i l’ha apadrinat Álex de la Iglesia. La temàtica, el sentit de l’humor i l’estètica d’algunes escenes recorden El día de la bestia, però és una mena de conte dels germans Grimm ambientat al segle XIX, sobre una nena que es cola en una ferreteria perduda enmig del bosc, propietat d’un ferrer que té pactes amb el diable.

Sitges continua mirant cap a l’est i l’oest. El japonès Takashi Miike hi ha portat Blade of the immortals, en què un samurai mata centenars d’enemics. El western Brimstone, de l’holandès Martin Koolhoven, mostra la lluita d’una dona (Dakota Fanning) per fugir del seu pare (Guy Pierce), un reverend fonamentalista, maltractador i pedòfil.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Espai Santa Caterina recorda la trajectòria de Joan B. Cendrós

Una exposició recorre la trajectòria del mecenes, activista i creador del Floïd

Girona
 

L’Acocollona’t 2017 torna als orígens

Girona
 

Més que il·lusió

Terrassa
 

En Jap dibuixa i denuncia la tragèdia dels refugiats

girona
 

Els clàssics, un far

barcelona
 

Benvinguda serenor

BARCELONA
 

La Fundació Miró ajorna l’exposició ‘Sumer’ per una vaga

barcelona
 

L’MD’A oferirà la consulta en línia de tot el seu fons

Girona
 
sant julià de ramis

Èxit de ‘Música per la llibertat’