Festival “necessari”

L’artista i directora de l’Escena Poblenou, Ada Vilaró, es pregunta, cada any, sobre la conveniència de programar una nova edició. I ja en van setze. Sempre acaba responent afirmativament: “El festival és necessari perquè potencia els espais de trobada: l’art és on hi ha la veritable revolució.” Des de dijous i fins diumenge, es programen fins a 17 espectacles diferents per a públics diversos, que alterna carrer i sala i que garanteix programes per implicar-se amb la realitat urbanística i social del barri, perquè dona oportunitat a nous valors artístics, perquè sempre vol atendre la veu femenina creadora i perquè troba fórmules perquè el teatre transformi la relació dins dels instituts. El punt comú d’aquest festival és la recerca del risc de tots els artistes, cadascú des de disciplines i lectures ben diferenciades.

Espectacles com 22A conviden a fer un passeig amb bici pel barri que il·lustrarà les ferides que l’aparició del barri tecnològic fa al teixit urbà i humà. També Ada Vilaró farà dues accions amb una imprescindible complicitat amb l’espectador: farà una versió reduïda (de 40 hores ho deixa en només dues hores d’UrGENTestimar (diumenge, de 18 a 20 h a la plaça dels Pescadors) l’espectacle que va presentar a Fira Tàrrega.

Pel que fa al suport als Embrions hi ha peces en procés acabades de plantejar (Bajo por las escaleras para no encontrarme el vecino en el ascensor), a d’altres que ja han fet algunes presentacions com Envà a Fira Mediterrània, i que afronta el procés final. El Colectivo Ameno (proposa una caminada com un acte de resistència) o Núria Guiu que relaciona a Likes dansa ioga i antropologia. Escena Poblenou atén la mirada femenina a partir del treball de Mónica Montaner (Sessions remotes) en què plasma persones anònimes que narren les raons de ballar com a manifestació compartida. Sacseja Poblenou és una nova proposta escènica amb alumnes de la Fundació Ires, que faran una acció breu, després d’un taller amb Sara Guisado. Similar al treball de l’Institut Quatre Cantons amb l’actriu Carla Rovira.

Pel que fa als espectacles seleccionats hi ha l’inconformisme d’Agnès Mateus Rebota, rebota y en tu cara explota, estrenat al TNT), les dues versions d’Extraños mares arden te Txalo Toloza que relaciona la crisi del desert d’Atacama amb la depredació capitalista. Aüc (que l’any passat era un projecte Embrions) fa una nova funció a la Sala Beckett, denunciant la violència de gènere. També hi ha circ amb els Eia (Espera) i un taller de Roberto Magro a la Central del Circ.