Cultura

còmics

novetat editorial

Els gals sobre rodes

Els pobles de l’Imperi es revolten contra Roma pel mal estat de les vies. El nou Astèrix planteja, sense la intenció dels autors, una al·legoria de l’Europa actual

Obèlix reclama tomàquet per a la coca: anticipa el que, en el futur, serà la pizza italiana
El títol de la portada provisional de l’àlbum era: ‘Quan ens n’anem?!’

Una denúncia al senador romà Lactus Bífidus d’utilització de fons públics per organitzar orgies és el punt d’arrancada de l’àlbum Astèrix a Itàlia (Salvat). Bífidus és el responsable de la xarxa viaria de l’Imperi romà i se l’acusa d’haver malversat, per a les seves festes, diners destinats al manteniment de les vies romanes. Els diferents pobles que formen l’Imperi s’han revoltat per aquest motiu. El corrupte senador surt al pas anunciant una gran cursa en què podran participar els pobles de la península Itàlica i de la resta del món que es troben sotmesos a la llei romana.

Juli Cèsar s’entusiasma amb la idea. Si guanya un romà, cohesionarà la unitat de l’Imperi. Per la banda romana, el conductor de l’auriga serà el pervers Coronavirus. És un dolent emmascarat que porta un casc que li cobreix tot el rostre. Pel llogarret gal que resisteix a l’invasor no hi ha sorpresa pel que fa als conductors: Astèrix i Obèlix conduiran el carro.

L’obra planteja la diversitat de pobles que han de conviure sota la imposició d’un poder únic, cosa que crea un paral·lelisme amb la situació que es viu actualment a Catalunya, Espanya i Europa. Curiosament, el títol provisional d’Astèrix a Itàlia era Quan ens n’anem?!

Com en la majoria d’aventures dels gals creats per Goscinny i Uderzo, la reverberació d’històries del cinema i la televisió es fa sentir en cada una de les seves tramesses. Aquí ressona el film El món es boig, boig, boig, una divertida road movie de

l’any 1963 dirigida per Stanley Kramer i La carrera del segle (1965), del director Blake Edwars, que inspiraria la sèrie de dibuixos per a la televisió Los autos locos.

Astèrix a Itàlia és el tercer àlbum de la sèrie creat per Jean-Yves Ferri, com a guionista, i Didier Conrad, com a dibuixant. Tots dos han recuperat l’esperit clàssic de la sèrie, que s’havia perdut en els darrer àlbums que dibuixava i escrivia tot sol Uderzo. El darrer llibre, Els papirs del César, es va publicar fa dos anys. Tots dos van néixer l’any 1959, el mateix en què es va publicar la primera aventura dels gals. Tant Ferri com Conrad tenen una mateixa preferència pel que fa al personatge preferit de la sèrie: Obèlix. En aquest àlbum, torna a agafar protagonisme: “Obèlix és menys simple del que sembla. És el personatge més infantil de la sèrie i per això el que té més números per evolucionar. En aquest àlbum, a en Jean-Yves i a mi ens va semblar lògic donar-li més protagonisme que de costum: Obèlix és qui dirigeix la carrera i la història”, va declarar, recentment, el dibuixant Didier Conrad. Al seu torn, el guionista Jean-Yves Ferri, va explicar: “Era evident que, en aquest àlbum, calia fer un homenatge a Obèlix molt més evident.”

Picades d’ullet

Com sempre, el llibre ofereix nombroses picades d’ullet al lector, com ara els gals passejant per la Fira Itinerant Celta d’Oficis, Mercaderies, Invencions i Curiositats (Ficomic), on compren el carro que utilitzaran a la cursa. Ficomic és l’entitat que organitza el Saló del Còmic de Barcelona. En una altra vinyeta, Obèlix proposa afegir tomàquet a una coca de blat. S’avançava uns centenars d’anys a la invenció de la pizza. També hi trobem referències a la moda i al disseny milanès, amb un tronc de fusta utilitzat com a seient.

També hi ha cameos: Astèrix s’enamora d’una avantpassada de la Mona Lisa i algun altre que el lector haurà de descobrir i que fa referència a una mítica actriu italiana i a un cantant d’òpera de la mateixa procedència. L’aparició de personatges populars és una característica que s’ha mantingut en totes de les obres de la sèrie. Obèlix també es fa l’enamoradís, però el que pensa que són mirades còmplices cap a ell d’una exòtica princesa que participa en la cursa és una apreciació errònia: la xicota està captivada pel gosset Ideàfix.

L’Europa de les nacions

Obèlix se sorprèn que a Itàlia troba pocs romans. Astèrix l’informa: “Com la Gàl·lia, Itàlia es compon de nombrosos pobles: vènets, etruscos, umbres, oscos, messapis, apulis... El Cèsar amb prou feines els controla a tots”.

A l’Estat espanyol se n’ha fet una tirada conjunta de 213.500 exemplars en castellà, català, euskera, gallec i asturià. A més de l’edició en paper, se n’ha fet una de digital. Fins ara, dels 37 àlbums publicats s’han venut 370.000.000 exemplars. No farem cap filtració si diem que la història acaba amb un sopar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.