Teatre
Calixto Bieito
director de teatre
“«Obabakoak» és un espectacle subtil”
Em fa vergonya parlar d’una producció que es va estrenar fa uns 20 anys
Sovint es recorda Bieito per una extrema violència dels seus muntatges. Però ell reivindica una proximitat en el dia. Ara, la pot projectar amb aquest Obabakoak, acabat d’estrenar a l’Arriaga de Bilbao i que avui arrenca gira al Lliure.
‘Obabakoak’ remet a un món oníric. Com es fa per traslladar-ho a la concreció de l’escena?
Intentant que siguin personatges a l’escenari, en un espai abstracte. Atxaga diu que un conte és un poema, i viceversa. Pertany a la tradició oral. Hem fet, doncs, un poema a onze veus, que emmiralla infantesa, el pas del temps, la malenconia, l’amor, el desig, la bogeria de trobar l’última paraula.
Al llibre hi ha 26 contes i només es juga amb 11 personatges.
Hem jugat amb la proposta d’Atxaga que no és l’autor qui ho ordena. Em va preguntar, al principi de tot, si volia ajuda, jo el vaig convidar a l’estrena, amigablement. Ara està entusiasmat. Diu que hem col·locat l’obra al terreny europeu universal: aquesta no és una novel·la sobre les valls d’Euskadi; és molt més profunda. He triat els contes que més em tocaven i també tenint en compte els actors que ho interpretarien.
La pel·lícula ha estat guia?
L’he vist després de l’estrena. Són llenguatges diferents.
Calia trobar-hi un fil d’aquests contes independents?
Els actors necessiten establir lligams i hem fet que hi hagi un protagonista recordant el passat. Ells diuen i viuen les històries. És un espectacle tan autèntic com ho és Atxaga, universal, humil. En principi, volia que el dirigís un director suís alemany, però em vaig trobar amb Atxaga enmig de la boira i vam parlar de poesia, escriptura, valors, història; de tot menys de la novel·la. Al final vaig decidir que l’entendria millor, tot i que m’hagi quedat sense vacances per aquesta decisió.
Per què fer una adaptació teatral d’una novel·la escrita fa més de 25 anys? Atxaga ha escrit molt més...
Perquè en aquesta novel·la hi és tot. És com una gran novel·la de Thomas Mann. Ho trobes tot; soledat, provocació, por, desesperació... escrita d’una forma gens realista; tot és fragmentat, un trencaclosques que connecta amb el meu univers.
Costa molt veure’l. Diuen que la seva agenda és impossible.
Aquí se’m coneix molt per l’òpera però també dirigeixo molt de teatre a Europa. Ara estic molt a gust com a director resident a Basilea. M’hagués encantat fer una producció al Lliure; se’m va oferirperò finalment no va poder ser. Hem aconseguit portar aquesta, just acabada d’estrenarSoc selectiu; Obabakoak és un espectacle subtil.
És un món que trasllada a la Mequinensa de Jesús Moncada.
El que jo recordo, Moncada era més rural; Atxaga vola més. No vaig poder veure tampoc les adaptacions teatrals que s’hi van fer, lamentablement.
La interpreteu en basc...
El basc té una musicalitat característica. He dirigit obres en suec o danès sense saber-ne. Per fer-ho bé artísticament calia presentar-la en companyia i amb llengua pròpia. Si agrada, no hi haurà problema per fer-ne una versió en castellà.
Àlex Rigola ha dimitit dels Teatros d’El Canal. Què pensa de la situació política actual?
No en tinc una opinió formada.
Què ha passat, finalment en la seva versió de ‘Carmen’, en què un milicià rentava un cotxe amb una bandera espanyola? [Van demanar que ho canviés al Teatro Real, fa uns dies].
Em fa vergonya parlar encara d’una producció que es va estrenar fa quasi 20 anys.
Si ja era una provocació a l’estrena i ha estat inalterable des del Peralada del 1999, per què ara és insostenible?
Ara estic a Obabakoak. Que té uns altres significats.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
