Soviets amb imatge

El llibre Diez días que sacudieron el mundo és un clàssic del reporterisme i encara ara és llibre de referència a les facultats de periodisme. El seu autor, el periodista americà John Reed (Portland, Oregón, 1887 -Moscou 1920) va recollir de primera mà el testimoni del salt de la Rússia dels tsars a la Unió Soviètica bolxevic. Va participar a Petrograd en el Segon Congrés dels Sòviets, Obrers, Soldats i Camperol de tota Rússia. Va ser al rovell de l’ou a l’esclat de la Revolució d’Octubre que canviaria la història del segle XX. El llibre recull un extracte de les cròniques diàries que va fer i de les entrevistes que va realitzar, com la de Trotski. Com a reporter de zones de conflictes armats havia estat amb Pancho Villa a Mèxic i també va fer de corresponsal a la Primera Guerra Mundial.

“Hi ha moltes edicions d’aquesta obra, però han estat fetes per llegir, no per gaudir”, explica Diego Moreno, editor de Nórdica Libros, que ha tret la celebrada obra amb els dibuixos d’un altre mite de la il·lustració contemporània a l’Estat: Fernando Vicente (1963). Un de les consideracions que va fer decantar l’editor a fer la tria va ser que el pintor madrileny havia il·lustrat el Manifest comunista.

Vicente es va donar a conèixer com a dibuixant de còmic en plena movida madrilenya a la revista d’historieta Madriz, en què un grapat de joves autors va donar nou impuls a l’estètica gràfica.

Vicente va seguir per altres camins, com la pintura i la il·lustració, aspectes que encara simultanieja. Ha estat il·lustrador de nombrosos llibres i també de portades de discs i de premsa. Una de les seves debilitats es dibuixar llibres. “Sempre m’he sentir molt a prop dels llibres”, explica l’autor, que de la seva faceta com a pintor li ha quedat l’hàbit de fer il·lustracions amb cavallet.

Vicente és una gran aficionat als llibres i a les publicacions antigues, també als mapes. Sol ser rigorós en la tria de documentació. “Una dels moments en què més gaudeixo és en la feina prèvia, buscant material abans de començar a fer els esbossos. Després ja es qüestió de posar-hi ofici i temps.”

La versió il·lustrada deDíez días que sacudieron el mundo ha tingut per Vicente un al·licient: intentar reflectir gràficament el moment de ruptura avantguardista de l’art fins que va arribar el realisme socialista. Els suprematistes han estat ben presents en el procés d’elaboració del llibre. El dibuixant ha treballat el blanc i negre, al qual s’afegeix la presencia del roig. La tècnica que ha fet servir és l’acrílic sobre paper.

Un dels grans protagonistes gràfics de l’obra és Lenin, que surt força retratat. “Els retrats són una de les meves debilitats”, explica Vicente, que el mateix dia de la presentació del llibre es va comprometre amb l’editor a il·lustrar una altra obra de Reed: México insurgente. També Trotski té un paper rellevant, així con la tipografia de l’alfabet ciríl·lic.

Paradoxalment, el llibre soviètic va acompanyat de marxandatge: un calendari, bosses i tasses. La nova traducció és d’Íñigo Jáuregi i el llibre conté una cronologia dels fets revolucionaris.