Adeu a un altre pioner
Set mesos després del traspàs de Chuck Berry, el rock & roll va perdre ahir un altre dels seus arquitectes. Fats Domino, icona de Nova Orleans, va morir als 89 anys, deixant com a llegat cançons com Ain’t that a shame, Blueberry hill, I’m walkin’ i Blue monday, moltes de les quals coescrites amb Dave Bartholomew, amb qui va formar un dels tàndems compositius més consistents de l’era primigènia del rock & roll.
Superat només per Elvis Presley quant a vendes durant la segona meitat de la dècada dels cinquanta, Antoine Domino va començar tocant el piano en bars de la seva ciutat i, amb 21 anys, ja obtenia el seu primer èxit: The Fat Man, amb el qual estrenava una dècada de gran popularitat gràcies a aparicions, també, en pel·lícules com Shake, rattle & rock i The girl can’t help it.
Estrella d’un segell, Imperial, per al qual entregaria fins al 1963 èxits com Walking’ to New Orleans i My girl Josephine, Domino va començar a perdre popularitat a finals dels seixanta, en un moment en què bandes com els Beatles –que homenatjaven el piano de Fats Domino, a cavall entre el blues i el boogie woogie, en la cançó Lady Madonna– el reconeixien com a ineludible referència.
Domino –que el 2005 va estar a punt de perdre la vida per l’huracà Katrina– va ser un dels primers músics a accedir al Rock & Roll Hall of Fame i, durant l’última dècada, havia estat homenatjat amb un disc tribut amb participacions de Tom Petty, Elton John i Robert Plant, així com per la sèrie televisiva Treme.
La mort de Fats Domino deixa Jerry Lee Lewis i Little Richard com els supervivents més destacats de la primera era del rock & roll.
