Cultura

Cultura

Un amor oníric

S’estrena la pel·lícula hongaresa ‘En cuerpo y alma’, d’Ildikó Enyedi, que va guanyar l’Ós d’Or a la millor pel·lícula a Berlín

“Si somrius pots entendre millor les coses que passen, no només amb el cervell sinó amb tota l’ànima”

Després d’haver guanyat la Càmera d’Or a Canes el 1989 per My 20th century, la realitzadora hongaresa Ildikó Enyedi ha trigat divuit anys a tornar a dirigir una pel·lícula. El seu retorn, però, ha estat reconegut amb l’Ós d’Or en la darrera edició del Festival de Berlín; es tracta de la intimista En cuerpo y alma, que també va portar al Festival de Sant Sebastià, on va parlar amb El Punt Avui.

En cuerpo y alma narra una peculiar història d’amor ambientada en un indret tan particular com un escorxador en el qual treballen els dos protagonistes, un home i una dona solitaris. Enyedi va triar aquest context perquè “volia trobar un indret que al mateix temps fos quotidià i metafòric. Un escorxador és un lloc en què la vida està molt ben organitzada, però en el qual hi ha una crueltat subjacent”. La trama d’En cuerpo y alma té un peu en la realitat i un altre en el món dels somnis, ja que els dos personatges principals descobreixen que somien el mateix quan dormen. La cineasta explica que, en la seva descripció de l’univers oníric, no s’ha basat tant en Freud “com en Jung i la seva aproximació i a l’ànima humana. Els moments que més ens impacten en la teva vida tenen a veure amb el naixement d’una criatura, o amb la mort d’algú estimat, o amb un casament. Són moments que tots compartim. Jung va trobar que en els somnis ens podem relacionar sense dificultat amb la inconsciència comuna”.

Tot i que de manera molt subtil, l’humor està present en diversos moments de la pel·lícula; un humor “que per mi era molt important però que no és evident. Si somrius pots entendre millor les coses que passen, no només amb el cervell sinó amb tota l’ànima. Sense humor, aquesta història resultaria insuportablement pretensiosa”.

I és que la directora –que ha volgut parlar sobre “com és de difícil i esgarrifós obrir-se a una altra persona, i que tot i així val la pena assumir-ne els riscos”– afirma que en aquest film no ha volgut “tenir una gran presència com a autor; volia desaparèixer, que l’espectador connectés no amb mi sinó amb els dos protagonistes. No vaig voler rodar en 35 mm perquè estàs subratllant que vols dir alguna cosa important”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MONTSE AYATS
PRESIDENTA D’EDITORS.CAT

“Sant Jordi és una diada extraordinària i clau”

GIRONA

La pintura de la veu

Barcelona

La qualitat ens salvarà

barcelona

Sant Jordi pren rumb a l’Argentina

Barcelona

30 artistes en el Sant Jordi Musical de l’Antiga Damm

BARCELONA

Més seductor encara

BARCELONA

Les paraules són lliures

Barcelona
MIA COUTO
CONTADOR D’HISTÒRIES I PREGONER DE SANT JORDI 2019 A L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

“Deixar de somniar significaria la fi del món”

BARCELONA

Cala Vento estrena segell propi: Montgrí

girona