Lletres

premi de novel·la

García Tur rep el Casero per una història de tensió familiar

‘Els romanents’ relliga un relat actual amb heretgies medievals

Carles Lapuente ha quedat finalista de la 37a edició del premi amb ‘Lliçó d’anatomia’

L’escriptor Víctor García Tur (Barcelona, 1981) va guanyar ahir el 37è Premi Just Manuel Casero de novel·la curta, que convoca la Llibreria 22, amb l’obra Els romanents, que té una espècie de subtítol (o brevíssima relació d’heretges) ratllat pel mateix autor, que va definir l’obra com “una novel·la de tensió familiar”. El finalista va ser Carles Lapuente (Barcelona, 1969) –que va viure molts anys a Sant Feliu de Guíxols i ara resideix a Vigo– amb la novel·la Lliçó d’anatomia. El primer premi està dotat amb 2.200 euros, una escultura de Dolors Bosch i la publicació de l’obra per Empúries, el gener vinent. El segon premi té una dotació de 600 euros i la possible publicació, recomanada ahir pel presentador, Guillem Terribas, i també pel jurat, que va destacar “la qualitat de molts del textos presentats”. El jurat, format per Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vàzquez i Jordi Gispert, com a nou secretari sense vot, va decidir aquest veredicte per majoria després de quatre votacions, a partir de les 33 obres presentades.

“La intel·ligència de la construcció i el matisat sentit de l’humor fan que Els romanents sigui una peça singular, atractiva, amb gran domini dels diversos tipus de llenguatge, de les veus narratives”, va dir ahir Fonalleras sobre l’obra guanyadora, que García Tur va presentar al premi amb el pseudònim John Ball. Els romanents és “una història d’ideals perduts i d’obsessions juvenils, amb un rerefons històric que relliga el relat amb diverses heretgies de l’edat mitjana”. Els protagonistes són una parella d’antics radicals que ja han renunciat a bona part dels seus ideals i viuen aïllats del món en una urbanització amb el seu fill, un noi de 17 anys que mostra unes dèries cada vegada més estrambòtiques. Com a contrapunt de la deriva del fill adolescent, l’autor realitza una “hàbil reconstrucció” de fragments del llibre En pos del milenio: revolucionarios milenaristas y anarquistas místicos de la Edad Media (1957), de Norman Cohn. García Tur va guanyar el Documenta amb un recull de contes, Twistanschauung (Empúries, 2009) i amb la novel·la Els ocells (Empúries, 2016), va obtenir el Marian Vayreda 2015, a Olot.

Sobre l’obra finalista, Eva Vàzquez va dir: “Lliçó d’anatomia és el llarg soliloqui d’un escriptor sofisticat, cosmopolita i culte, però al mateix temps rondinaire i maniàtic, que aspira a ser literalment Thomas Bernhard”. En aquest cas, hi ha un altre referent cultural en el subsòl d’aquest “assaig dramatitzat”: La lliçó d’anatomia del doctor Deijman, la pintura de Rembrandt que mostra l’autòpsia d’un ajusticiat. “Subjugant i desconcertant alhora, la novel·la no fa sinó mostrar en viu allò que Harold Bloom va definir com «l’angoixa de les influències», aquell afirmar-se, encara que sigui amb un fil de veu, enmig dels mostres, i com ser tu i no un altre enmig de l’al·luvió d’identitats que et festegen. Això és Lliçó d’anatomia: un conflicte interior, entre la supèrbia i la derrota, en camí de construir una veu i un món propis”, va concloure Vàzquez.

LES FRASES

S’han editat el 85% dels finalistes. Estaria bé que guanyéssim les noves eleccions amb un percentatge així
Guillem Terribas
LLIBRETER I PRESENTADOR DE L’ACTE DEL PREMI JUST MANUEL CASERO
Arriba un dia en què no entens els joves. La rebel·lió juvenil o adolescent té alguna cosa d’heretgia
Víctor García Tur
GUANYADOR DEL PREMI JUST MANUEL CASERO 2017
És un honor formar part d’un premi que rep el nom de Just M. Casero, un exemple de coherència
Carles Lapuente
FINALISTA DEL PREMI JUST MANUEL CASERO 2017

La festa amb absències del primer Casero republicà

“Per cert, és el primer Casero republicà que fem”, va dir Guillem Terribas, i el públic que omplia La Planeta va respondre amb una ovació. Terribas es va referir als presents –a l’alcaldessa, Marta Madrenas, li va dir que podria descansar durant una estona: “No hauràs d’inaugurar res ni fer cap parlament. Relaxa’t”– i als absents: a la consellera Dolors Bassa, perquè “estava previst que vingués i sembla que està a Brussel·les” i a Lluc Salellas, que “diu que està fent coses”. És el que passa aquests dies incerts.

Abans de lliurar el premi, a l’escenari es va recordar Prudenci i Aurora Bertrana amb un petit espectacle conduït per Oriol Ponsatí-Murlà, comissari de l’Any Bertrana –que va recordar que Aurora va néixer un dia de Sant Narcís de fa 125 anys “al costat de la 22”–, en què les actrius Cristina Cervià i Anna Farriol van llegir textos del pare i de la filla, acompanyades al piano per Glòria Garcés.

Fonalleras va recordar, en nom del jurat, que “hi ha dos ciutadans d’aquest país que són a la presó per motius polítics” i que està en tràmit una querella contra els membres del govern que s’ha difós a la premsa amb un títol esgarrifós: “Más dura será la caída.”

El Cor Maragall canta per fer front a les pors

X.C

“Aquest és el concert en què sempre ens deixem anar més”, diu Sara Pujolràs, la directora del Cor Maragall, sobre una de les grans tradicions del conjunt coral gironí: el concert de Tots Sants, que sobretot en els últims anys s’ha convertit en l’actuació més colorista i teatral del cor, “per entroncar amb l’ambient festiu de les Fires”, segons Pujolràs.

El concert de Tots Sants, que el Cor Maragall oferirà demà al migdia a l’Auditori de Girona (12 h, gratuït), s’ha titulat en aquesta ocasió Paüres corals, i inclourà peces musicals de procedència ben diversa per fer front “a les pors en un sentit ampli, tant les que ens provoquen els fantasmes com les persones, la por a la mort i altres sentiments que ens angoixen”, i tot això en plena diada de Tots Sants, just entre la celebració globalitzada de la nit de Halloween i el més nostrat dia dels difunts.

Amb Salvi de Castro com a presentador i Joan Sadurní, els membres del Cor Maragall –vestits apropiadament per a una ocasió tan terrorífica– interpretaran una dotzena de temes musicals en sis llengües diferents: anglès, francès, català, castellà, portuguès i llatí, amb el Dies irae, de Ruth Morris Gray. “En aquesta ocasió hi ha més temes en anglès perquè és més fàcil trobar repertori en aquest idioma sobre els temes que volíem tractar en aquest concert. De fet, la festa anglosaxona de Halloween és una manera de jugar amb les coses que ens fan por”. El concert s’obrirà amb una adaptació en català de Hist whist i continuarà amb obres de Berlioz, Purcell o Fauré, Alfonsina y el mar, una cançó de Mecano (Naturaleza muerta), un fragment de les Campanades a mort de Lluís Llach, la Rosa d’Hiroshima de Vinícius de Moraes i, entre altres obres, The phantom of the opera, d’Andrew Lloyd Webber, i The nightmare before Christmas, de Danny Elfman. Part d’aquest repertori tornarà a sonar en el concert benèfic organitzat per la Fundació Valvi que tindrà lloc el 14 de gener al Teatre Municipal de Girona, amb el Cor Maragall i el Cor Geriona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les cares diverses del ‘true crime’

Barcelona
novetat editorial

L’assassí més famós d’Irlanda, radiografiat

Barcelona
Laia Vilaseca
Novel·lista

Laia Vilaseca: “Escrivint, continuo sent jardinera i no arquitecta”

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

L’Alegria que ‘triomfa’ als Premis de la Crítica

BARCELONA
música

El nou festival Guixolstronic proposa 12 hores de música electrònica

st feliu de guíxols
cultura

L’associació de museòlegs, sobre el polèmic canvi d’orientació del Museu del Disseny: “Caldrà esperar a que es presenti el projecte definitiu”

barcelona
Música

El Festival de Prada s’estén i ofereix concerts sense fronteres

Girona
DANSA

El Sismògraf convoca a respirar amb la natura i a flirtejar amb la tecnologia

OLOT
Crítica
música

Sostinguts per l’estiu

GIRONA