Cultura

LA CRÒNICA

La representació del real

El creador i director argentí Federico León explica, en una entrevista, que Las ideas va sorgir a partir d’un accident: l’ordinador es va trencar i en va perdre tot el contingut (guions, contes, una obra en procés d’escriptura...). “Més enllà del que un busca i vol, hi ha el que passa, molts factors que no es poden controlar o preveure. I si s’accepten aquests accidents, es poden entendre com a propostes permanents de realitat.” I també de creació.

Situada en el límit entre el que és realitat i el que és ficció, l’estrena de Las ideas , divendres a la nit al Teatre de Salt, dins Temporada Alta , va fer deambular els espectadors en aquest joc del que és o del que sembla que és. Del dubte mateix. De la reflexió. I ho fa amb un procés creatiu, d’un treball real/fals en curs. Un exercici rodó, impecable, de metateatre. A l’escenari, un artista i el seu col·laborador posen a prova, qüestionen, diferents idees per bastir un nou projecte. Des de com sorgeix la idea, de forma casual o cercant-la, navegant per internet, gravant-se, simulant converses, buscant referències, escrivint textos en el portàtil, teclejant sense un camí definit... Poden semblar també dos amics passant la tarda, entretenint-se, mirant vídeos a YouTube, jugant a ping-pong, mentre fumen porros i beuen whisky. O no.

Perquè tot el que es veu i s’explica, i s’olora, a Las ideas pot ser o no ser. I el diàleg entre creador i col·laborador analitza aquestes convencions de la ficció. Les que com a espectadors ens fan creure que és sang la que brolla d’una ferida en una pel·lícula, quan sabem que no ho és. En el cas de Las ideas, es fa un pas endavant. És whisky, el que beuen? O és te? Hi ha el contingut i la forma: si en un 70% és ampolla, etiqueta i tap, aparenta ser whisky, és whisky, doncs? I el porro que fumen? Se’n sent l’olor com a tal, però i si en un laboratori s’ha fabricat una flaire que l’imiti? El col·laborador fa la pregunta i crea el dubte.

Las ideas representa el que és real, exposa el concepte, l’interroga. Diàlegs interessants també en aquest joc fronterer entre la ficció i la realitat, entre les arts visuals i la performance. Com quan el creador fa adonar al col·laborador que actua diferent en la conversa telefònica amb la xicota, quan és real i quan la simula. O quan, com si fossin les seqüències dels petons censurats de Cinema Paradiso, en un dels vídeos editats pel creador es fa el mateix, eliminant les escenes pornogràfiques de les pelis porno. I escrivint, el creador s’adona que sense internet està més connectat al món. A Las ideas, explota un globus enorme i també un ordinador gegant, que, a mode mirall, simula l’entrada de l’espectador, com si fos Alícia, al país de la fabulació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Jarabe de Palo, Pep Tosar o Josep Maria Pou, noms destacats de la nova programació de l’Auditori de Cornellà

La principal novetat són els espectacles infantils amb berenar inclòs que es faran un diumenge a la tarda cada mes

Cornellà de Llobregat
 

‘Màtria’ remou la memòria col·lectiva

Girona
 
Cultura

Saviesa de bàrman

Barcelona
 
Crònica
música

Pel forat del pany

Barcelona
 
Fotografia

La modernitat de Foto Lux

Girona
 

El Festival de Cantonigròs plega

barcelona
 

Senars, vermell i musical

barcelona
 

Joan Clapera Mayà

 

La relació de la fotografia i l’arquitectura

Girona