Cultura

Cultura

Valvi descriu l’evolució de Fita durant 70 anys de nus

Exposició ‘Laberint de llibertat a través del nu’ inclou una àmplia varietat d’obres, des dels anys quaranta, quan encara estudiava, fins al nou mil·lenni ‘fita 90’ És la tercera mostra commemorativa dels 90 anys de l’artista gironí

“El nu és una disciplina que Fita gairebé no ha deixat mai des de l’escola. Només hi va haver una etapa en què va deixar de fer nus, per influències del seu entorn, però després hi va tornar amb una potència extraordinària, pràcticament fins avui. Perquè Fita no es deixa lligar per res ni per ningú: és un crit de llibertat”, afirma Kim Bover, comissari de Fita 90 , la programació que commemora els 90 anys de l’artista gironí Domènec Fita i Molat (1927), amb sis exposicions en diversos espais de Girona i un llibre que culminarà aquest ambiciós projecte expositiu. Aquesta setmana s’ha obert la tercera exposició, Laberint de llibertat a través del nu, a la Fundació Valvi, on es podrà visitar fins al dia 5 de gener.

L’exposició inclou prop de quaranta obres de tècniques diverses, en què predominen sobretot els dibuixos i les escultures realitzades amb bronze, terra cuita i alabastre, però també en planxa de metall, com l’estilitzada Sirena (1996), protegida en una urna de vidre al costat de la seva maqueta, feta amb fràgil tela metàl·lica: la primera, de 49 centímetres; la segona, de 29. Les obres més antigues que s’hi exposen són dos dibuixos de models fets amb llapis i tinta els anys 1944 i 1945, durant la seva etapa formativa, primer, a l’Escola de Belles Arts i Oficis d’Olot (1943-45) i, després, a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (1945-51), on va obtenir el títol de professor de dibuix. També hi ha una escultura en bronze, Paquita, que Fita va fer el 1947, l’any del seu vintè aniversari, però que té una semblança tan clàssica que podria passar perfectament per una escultura del segle XIX. Aquesta escultura femenina de 98 centímetres mostra una dona despullada dempeus, com bona part de les dones –els nus masculins són minoritaris– que protagonitzen aquesta exposició, “com les antigues kores gregues i les estàtues egípcies”, remarca la directora de la Fundació Valvi i corresponsable de la producció de la mostra, Maguí Noguer, amb la diferència que aquelles escultures arcaiques “encara portaven vestidures”.

En l’altre extrem cronològic de la mostra, hi trobem diverses obres de l’any 2000, sobretot gravats amb un nivell d’abstracció simbòlica que té molt poc a veure amb l’academicisme realista dels seus inicis. “En aquesta exposició es veu molt clarament el trencament de Fita amb l’acadèmia. I també que la seva personalitat és sempre canviant, que no hi ha un sol Fita, sinó molts, perquè la seva premissa és no repetir-se mai”, indica Bover.

“El dibuix ha estat per a mi una modalitat preferent, tant per la tècnica com per la investigació”, explica Fita en una de les seves cites reproduïdes a les parets de la Fundació Valvi per contextualitzar les obres exposades, la majoria de les quals procedeixen de l’ampli fons de la Fundació Fita, que inclou més d’11.800 obres de diversos formats i materials. El dibuix, en concret, té un gran protagonisme en aquesta exposició, perquè, “per ser escultor s’ha de ser bon dibuixant”. I Fita no ha parat mai de dibuixar, en les “més de 580 llibretes que guarda, totes numerades des de la primera”. “Tothom que el visitava sempre sortia de casa seva amb un dibuix”, diuen els comissaris de la mostra per subratllar la generositat de Fita.

Tres exposicions més i un vermut al seu estudi

X.C

La programació de Fita 90 continua, i serà especialment intensa en els propers dies. Per demà hi ha previst el Vermut d’art a la casa taller de l’artista, al carrer Francesc Macià de Girona (a les 12 h, 4,5 euros), per comentar l’exposició Divorcis amb la tradició, ja inaugurada al Museu d’Art, amb la seva directora, Carme Clusellas, i Domènec Fita. Les places són limitades i es recomana reservar amb antelació trucant al 972 20 38 34.

El dimecres 15 de novembre tindrà lloc a l’Auditori Irla de la Generalitat una conferència de l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, titulada Art contemporani en la litúrgia després del Concili Vaticà II (19 h). Tot seguit, s’inauguraran les dues exposicions previstes a la Casa de Cultura i, també dins del mateix edifici, a la Fundació Fita: El buit sobre el ple –en la qual es podrà veure l’impressionant Crist jacent de la catedral de Girona– i Geometrització per la ruptura, respectivament.

La sisena i última exposició del cicle commemoratiu serà Travessia. Un gest sobre textures i colors, que s’inaugurarà el 22 de novembre a l’Auditori-Palau de Congressos de Girona, coincidint amb l’estrena d’una obra musical dedicada a Fita, composta per Joaquim Rabaseda i interpretada pel Cor de Cambra de la Diputació i deu músics de corda i vent, sota la direcció de Ricard Oliver. El dia 18 de gener, a la Casa de Cultura, hi ha prevista la presentació del llibre Unes mirades en l’obrar de Fita.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Moderns amb llavor antiga

La Fundació Miró rastreja en una exposició la influència del patrimoni sumeri en l’art d’avantguarda

barcelona
 

The Gramophone Allstars Big Band, ara més ‘latin’

salt
 

El misteri Dickinson

barcelona
 
Josele Santiago
MÚSIC

“No entenc l’obsessió per tenir raó”

BARCELONA
 

El Cartellà Rock torna com la “festa popular del rock gironí”

cartellà (sant gregori)
 

Referent pedagògic

barcelona
 

Girona acull la Mostra VOC d’audiovisual en català

Girona
 

El premi Vallverdú escull un assaig sobre la postveritat

lleida
 
sant llorenç de m

Celebren la primera Fira de la Neu del Solsonès