Eliane, afinada

Com ens té acostumats als seus seguidors, Eliane Elias va demostrar perquè és una llegenda del jazz i la bossa nova. Malgrat haver-la vist en nombroses ocasions i no ser cap devot de les vocalistes, Elias em va demostrar des de la primera peça instrumental que és història i present del gènere. Avui espera poder accedir a un nou Grammy pel seu últim disc.

Durant una hora i tres quarts, la cantant i pianista paulista ens va sotmetre a la intensitat del seu ritme i la precisió del combo a quartet. Acompanyada del seu marit, el contrabaixista Marc Johnson –un històric d’ECM–, del guitarrista també paulista Rubens de la Corte i del baterista carioca Rafael Barata, el quartet incommensurable va fer un recorregut didàctic pels grans noms de la bossa nova, de Dorival Caymmi al trio format per Tom Jobim, Vinícius de Moraes i Toquinho, que Eliane va conèixer a São Paulo quan només tenia 17 anys i que la van marcar per sempre. Comentant moltes de les peces, va tenir intervencions divertides, assenyalant que Caymmi va viure la vida i que només va escriure cent cançons, “Jobim, en canvi, en va fer 300, i el meu guitarrista, gran treballador, n’ha signat 700”. Mentrestant, la banda va entrar en temes esplèndids com Chega de saudade, Você, No tabuleiro da baiana i Brasil (aquarela de Brasil) i –les dues últimes del seu admirat Ary Barroso– fins arribar a Sambou Sambou i Desafinado, que va sonar més afinat que mai.

En plena forma i amb un vestit curt arrapat al cos, Elias va dansar pel temps en una nova constatació de la pervivència del fructífer matrimoni que el jazz i la samba han mantingut a Brasil. Jazz de primera qualitat, en viu i en directe.