Patrimoni

Col·loqui

El Col·loqui de Tardor de Banyoles es dedica a Santa Maria dels Turers

En motiu del mil·lenari del temple, l’església de Santa Maria dels Turers de Banyoles és el tema del 24è Col·loqui de Tardor de la ciutat de l’estany, que tindrà lloc entre divendres i diumenge. El programa inclou vuit ponències i una conferència inaugural. Aquesta té un interès especial atès el seu títol: El litigi dels béns de la Franja del Museu de Lleida, una qüestió controvertida que és actualitat. Anirà a càrrec del director d’aquest centre museístic, Josep Giralt (dia 24, auditori de l’Ateneu).

La trobada, organitzada pel Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (CECB) i la UdG, servirà per abordar Santa Maria dels Turers tant del punt de vista històric com social i arquitectònic.

Les ponències

Totes les ponències es presentaran dissabte, dia 25, a la sala d’actes del Museu Darder. La primera, a càrrec d’Elvis Mallorquí, de l’Institut d’Estudis Selvatans, porta per títol De la parròquia a la Universitat. El cas de Banyoles, segles IX-XIV. Seguidament es tractarà El context català: Santa Maria dels Turers i l’arquitectura catalana dels segles XIII i XIV (Josep Bracons, del Museu d’Història de Barcelona); El gòtic parroquial a les comarques de Girona (Miquel Àngel Chamorro, UdG); Paisatge arquitectònic al comtat de Besalú en els temps de la primera església dels Turers (Gerardo Boto, UdG); El pedrer de Torroella de Fluvià, una nissaga de mestres pedrers empordanesos (Josep Maria Gironella, de la UB, i Miquel Àngel Fumanal, de l’empresa Culturània); Santa Maria dels Turers (1269-1333). Dubtes i certeses sobre el seu procés de construcció (Pere Freixas, de l’Institut d’Estudis Gironins); Els traçats de la nau gòtica de Santa Maria i els mestres de Banyoles (Fernando Ramos, UPC), i Sant Esteve i Santa Maria dels Turers, la consolidació de dos poders religiosos a la vila de Banyoles a l’època moderna (Josep Grabuleda, de l’arxiu comarcal del Pla de l’Estany).

La primera referència escrita de Santa Maria dels Turers és del 1017, però el seu origen és anterior. L’aspecte actual és el resultat de nombroses remodelacions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça MargaridaXirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic