Lluís Solà, Lletra d’Or

Lluís Solà celebra el “coratge” que significa rebre el premi Lletre d’Or (que es concedeix ininterrompudament des del 1956) per la seva Poesia completa (Edicions 1984). L’autor, que es defineix com un gran caminant (“de dia, per fora de Barcelona; de nit, per dins de la ciutat”), fuig del soroll i la massificació. Necessita destriar els sons del silenci. Entén la paraula com la forma “més immediata per arribar a l’home”: “Qui deforma les paraules deforma l’home.”

Lluís Solà va donar a conèixer la seva obra poètica a partir del 2001. Fins llavors, era conegut per la difusió del teatre i l’obra poètica. Poesia completa, de fet, recull fins a 42 llibres que es mantenien inèdits fins a l’any passat. L’editor Josep Cots celebra que, estant a punt d’esgotar la primera edició (de 3.500 exemplars) i ja en prepararen una segona, en la qual podran incloure-hi una faixa que el reconegui com a Lletra d’Or 2016. Es tracta d’un guardó molt estimat pels que el reben. Les normes obliguen a no permetre que cap autor el pugui rebre dos cops, com el Goncourt francès. També que el jurat interdisciplinari es vagi renovant. Cada cop que un membre del jurat arriba a 50 anys ha de designar-se un successor. Actualment, el formen Sílvia Bel, Sebastià Alzamora, Heura Marçal, Salvador Macip, Llucia Ramis, David Plana, Bernat Puigtobella, Núria Cadenes i Ada Castells. Ahir es va fer públic el veredicte en una trobada informal al voltant d’un àpat. El dramaturg (i exalumne de Solà a l’Institut del Teatre) David Plana en va fer la glossa, relacionant la veu de Lluís Solà amb la poesia de Verdaguer i de Peter Handke i amb l’essencialisme final de Samuel Beckett. Sobta que Solà, que havia mantingut “soterrada” la seva obra poètica, de cop es desempallegués d’una obra que ha acabat sumant més d’un miler de pàgines. L’escriptura és la forma per a l’autor per investigar nous universos i anar afinant la imatge d’un paisatge borrós a una idea concisa i concreta. Amb els anys i la relectura dels seus treballs (siguin poemes llargs com els cants, breus com els Llampecs o prosa poètica) Solà descobreix que hi ha elements que semblaven embrionaris en un primer estadi i que, amb el pas dels anys, s’han anat desbrossant.

La distinció no té dotació econòmica, però sí que hi ha un reconeixement en forma de la lletra grega fi, símbol clàssic de l’equilibri, una joia dissenyada pel joier Manel Capdevila, net de l’impulsor de la iniciativa, que congrega creadors, editors i lectors anualment.