“Com a casa meva”

“Al Liceu em sento com a casa meva perquè són molts anys de relació: aquesta casa només m’ha donat satisfaccions.” Josep Bros celebra els 25 anys del seu debut al Gran Teatre del Liceu, aquest diumenge, amb un recital que recupera els moments més brillants del seu repertori, amb àrees com “Una furtiva lacrima” (L’elisir d’amore), “Pourquoi me reveiller” (Werther) o “Quando le sere al placido” (Luisa Miller). “Serà molt emocionant i hauré de controlar les emocions, però alhora és difícil cantar amb un limitador de les emocions, m’hauré de concentrar molt en cada peça”, va dir dilluns el tenor. Josep Bros va explicar que la seva carrera operística està feta d’estudi, dedicació i vocació; “és la il·lusió de llevar-se cada matí i saber que faràs el que t’agrada”. Així, sense cap ànim de batre cap rècord, ha cantat més de seixanta-cinc títols d’òpera. “La meva inquietud ha estat sempre millorar i donar a la veu el que es mereix en cada moment.”

Bros va debutar al Gran Teatre del Liceu el 1992 en el paper de Percy, a Anna Bolena, al costat d’Edita Gruberová. D’aleshores ençà ha tornat al teatre barceloní un munt de vegades; la darrera, la temporada 2015/16, amb Simon Boccanegra. El 2008/09 va rebre el Premi de la Crítica al millor cantant masculí de la temporada d’Amics del Liceu. La seva carrera operística ha transitat des del bel canto romàntic fins als rols mozartians més emblemàtics, passant per l’òpera francesa. “El paper més difícil que he cantat mai és Il pirata, de Bellini, per la tessitura en què es mou la partitura.” Altres títols que recorda amb tendresa són Don Pasquale, Don Giovanni, Thaïs o La sonnambula, “quan vaig començar amb Anna Bolena no sabia que un dia podria cantar Don Carlo i que em donaria tantes satisfaccions”.

En aquesta dilatada carrera, el públic del Liceu sempre l’ha acompanyat i li ha donat escalf: “M’ha transmès afecte i confiança, em diuen Josep i és bonic quan pots créixer amb el suport també de la crítica; temporada rere temporada hi ha un compromís i intentes millorar, perquè un cantant no es pot adormir mai.” Pel tenor barceloní, que ha cantat als grans teatres d’arreu del món, el públic del Liceu és “entès, respectuós, entregat i calorós”. Això sí, agraeix quan se l’aplaudeix molt. Justament a Oviedo, on acaba d’interpretar L’elisir d’amore, ha fet un bis. “Faig un bis quan veig que el públic no para d’aplaudir, però depèn de cada funció, perquè pot ser que t’hagis de reservar per arribar fins al final.”

En aquestes gairebé tres dècades de trepitjar escenaris, Bros ha constatat una evolució en el món de la lírica cap a la immediatesa: “L’òpera està vivint un gran moment, amb grans intèrprets i cantants, però hi ha molta precipitació i no crec en la superficialitat de l’òpera, i això fa que les carreres ara no durin tot el que seria desitjable”. Bros creu que el públic de vegades no és conscient de tota la feina que hi ha darrere un rol, “són moltes hores d’estudi però no em queixo, perquè és una feina apassionant”.

Entre els seus projectes immediats hi ha el debut al Teatro de la Zarzuela de Madrid, el gener que ve, amb La tempestad, i també està preparant Els contes d’Hoffmann, que cantarà per primer cop.