Art

escultura

exposició

La Grècia campiona

CaixaForum s’associa amb el British Museum per exposar 172 obres dels seus fons que parlen de l’esperit competitiu dels antics grecs

De petits ja eren formats per ser els millors esportistes, els millors creadors i els millors soldats
Eren rivals en tot, fins i tot en tenir la tomba més gran. El rei Mausol va fer una meravella

Els antics grecs naixien per guanyar. Des que no aixecaven més de dos pams de terra eren formats amb un esperit competitiu que no abandonaven fins a la mort. Mentre la mainada aprenia a rivalitzar amb un simple joc de daus, els homes, en la seva fase crepuscular, es reptaven sobre qui tindria el mausoleu més gran i sumptuós.

Mausoleu ve de Mausol, el rei que va acabar guanyant aquesta batalla del més poderós en el més enllà. Mausol era sàtrapa, és a dir, governador de l’imperi persa, i administrava una important província la capital de la qual era Halicarnàs (actual Bodrum, Turquia). Aquí és on es va fer construir una gegantina tomba de 45 metres d’alçada decorada amb estàtues molt elaborades i frisos tallats.

De la tomba de Mausol, que per alguna cosa està considerada una de les set meravelles del món antic, n’han perviscut fragments d’una bellesa extrema, alguns dels quals llueixen al final de l’exposició Agon! La competició a l’antiga Grècia, que presenta CaixaForum Barcelona fins al 18 de febrer. I quin final. Un cap de lleó imponent i un bloc del fris de 140 metres que coronava el podi del mausoleu, en el qual s’escenifica un colpidor combat entre grecs i amazones, deixen sense alè. Aquestes obres, com totes les que s’han aplegat en la mostra, un total de 172, procedeixen del British Museum. Algunes, com justament les del temple funerari de Mausol, no havien sortit mai de Londres.

S’han desplaçat a Barcelona gràcies al conveni que aquesta prestigiosa institució té amb la Fundació Bancària La Caixa. El seu president, Richard Lambert, parlava ahir de “sòlida amistat” amb l’entitat catalana. D’aquest acord en va sortir Els pilars d’Europa, amb material arqueològic de l’edat mitjana, i més endavant hi ha previstes propostes de l’Egipte dels faraons i sobre la idea de luxe que es tenia a l’antiguitat.

Però ara és el torn d’Agon, un mot primigeni que invoca la dèria competitiva de la civilització grega, de la qual el món contemporani n’és un reflex fidel. Per al bo i per al dolent. Millor començar en positiu, cosa que fa el recorregut de l’exposició amb unes primeres sales dedicades a l’esport i a les arts. Els grecs eren uns malalts de l’esport i, ep, que de competicions n’hi va haver moltíssimes més enllà de les que se celebraven des del 776 aC, cada quatre anys, a Olímpia. Aquí el guanyador rebia com a premi una corona d’olivera (a Delfos, per posar un altre exemple, era de llorer) i una àmfora d’oli d’oliva del jardí d’Atenea. Res de medalles, com a màxim un pin amb la imatge de Niké, la deessa de la victòria que avui dona nom a la famosa marca esportiva. De Niké, l’exposició de CaixaForum en presenta una esplèndida escultura alada amb la roba onejant al vent, que és com se la sol representar.

Ara bé, la fama que donava als campions pujar al podi era per a la resta de les seves vides. I feien fortunes amb les seves aparicions públiques (com les celebrities que avui es passegen pels programes roses de les televisions previ pagament, vaja). L’únic que no se’ls perdonava era l’arrogància: “Si s’excedien d’orgull, els treien el premi”, explica el comissari, Peter Higgs.

Pujar al podi era l’objectiu número u. I, a diferència d’avui, al podi només n’hi pujava un. No hi havia premi per als segons i els tercers. El triomfador era un, la resta, tots perdedors. Si, a més, aconseguia guanyar tres proves, tenia dret a encarregar una estàtua o un poema en honor seu. Algunes d’aquestes efígies commemoratives es feien de bronze, un material molt apreciat pels grecs. Tant, que passat el temps les escultures de l’elit d’esportistes s’acabaven fonent. Per això se n’han conservat tan poques. Una de les afortunades s’exhibeix a CaixaForum. És d’un realisme total: el rostre del jugador, probablement un boxejador, es va esculpir amb cicatrius i el nas tort i tot.

Però en moltes altres estàtues que s’alcen en el recorregut expositiu, els ulls del visitant se’n van al cos, molt més que a la cara. Si se’ls esculpia nus és perquè així mateix lluitaven a la pista, sense ni un tros de roba. Lluir un cos tan musculat no estava a l’abast de tothom. Demanava moltes hores de gimnàs. “I això només s’ho podien permetre les classes altes”, precisa Higgs. Els pobres ho tenien bastant més complicat per ser un bon rival.

Però els antics grecs no es van mesurar només amb el físic. El talent intel·lectual i creatiu també va ser carn de concursos per trobar el millor. D’aquests certàmens en van sortir alguns dels dramaturgs més influents de la cultura occidental, com Èsquil, Eurípides, Sòfocles o Aristòfanes. Els grecs estimaven totes les arts i les van promoure: la poesia, la música i la dansa, que a més feien servir per completar la instrucció esportiva i militar. Els soldats eren formats també com a ballarins per tenir un cos més àgil i despert en la guerra.

I de guerres, n’hi va haver constantment. Als nens de set anys ja se’ls començava a preparar per anar-hi. Aquesta era la cara més cruel de l’Agon. “L’antiga Grècia no era una nació unificada i els grecs es van barallar sempre els uns amb els altres”, diu Higgs. Això sí, si la mala maror coincidia amb una convocatòria de jocs olímpics, es decretava una treva i tothom competia en pau.

Per molta coreografia que haguessin après, guerrejar amb les pesants armadures que es posaven era un infern. “Els combats no duraven més de mitja hora”, apunta el comissari. I no tot es confiava a la fortalesa: d’amulets n’anaven ben servits fins i tot els cavalls. A les llances, per exemple, s’han trobat inscripcions del tipus: “apunta a la persona adequada”. La qüestió, sempre, era guanyar, fos com fos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les cares diverses del ‘true crime’

Barcelona
novetat editorial

L’assassí més famós d’Irlanda, radiografiat

Barcelona
Laia Vilaseca
Novel·lista

Laia Vilaseca: “Escrivint, continuo sent jardinera i no arquitecta”

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

L’Alegria que ‘triomfa’ als Premis de la Crítica

BARCELONA
música

El nou festival Guixolstronic proposa 12 hores de música electrònica

st feliu de guíxols
cultura

L’associació de museòlegs, sobre el polèmic canvi d’orientació del Museu del Disseny: “Caldrà esperar a que es presenti el projecte definitiu”

barcelona
Música

El Festival de Prada s’estén i ofereix concerts sense fronteres

Girona
DANSA

El Sismògraf convoca a respirar amb la natura i a flirtejar amb la tecnologia

OLOT
Crítica
música

Sostinguts per l’estiu

GIRONA