Nous ponts lingüístics

“Penseu ensenyar-los català?”, va preguntar sorprès Itai Ron, un dels principals traductors literaris del català a l’hebreu, quan li van proposar des de l’Institut Ramon Llull coordinar el seminari de traducció català-hebreu. “Això és impossible en dos dies i mig!” Els objectius del seminari, que finalment s’ha celebrat aquest setmana, van evolucionar vers un programa pensat per introduir la llengua catalana en un grup de sis traductors hebreus: “L’objectiu era donar a conèixer el català perquè no tinguin por a l’hora d’accedir a un text, per ensenyar-los que el català no està tan lluny del francès ni del castellà, que normalment tradueixen, i es pot entendre amb una mica d’esforç”, apuntava fa uns dies Ron en acabar unes de les sessions.

“Coneixia el català per haver visitat diversos cops Barcelona i sentia com la seva presència era cada vegada major. La invitació per participar en el seminari va ser un gran regal perquè costa introduir-te sola en un idioma. En el meu cas, el castellà ha estat una bona base per introduir-me al francès i al portuguès, per això vaig començar el seminari amb molt d’optimisme perquè crec que el català també el tinc a l’abast”, comentava la poeta i traductora del castellà a l’hebreu Tal Nitzan. “Ara ja sento la música i l’estructura del català i el llegeixo, i tinc la impressió que em podria enfrontar en un futur a un text per mirar de traduir-lo.”

Per la seva banda, Dory Manor, poeta, traductor i editor, valora la “idea extraordinària” de reunir un grup de traductors per introduir-los una nova llengua: “Som traductors de sensibilitats lingüístiques comunes amb molta experiència, i encara més perquè el català és una llengua llatina i és molt propera a les que ja traduïm.”

Sobre les principals dificultats de traduir el català a l’hebreu, Manor considera que són les mateixes que es presenten a l’hora de traduir una llengua llatina a l’hebreu, una llengua semítica molt antiga. “Hi ha problemes d’ordre temàtic i semàntic, nocions que directament no existeixen en hebreu, com ara de l’ordre del cristianisme o la burgesia, que no estan presents en la nostra llengua.”

Un altre escull a l’hora de traduir són els verbs, que en hebreu són molt més simples i tenen gènere. “Quan traduïm, per exemple, un poeta que s’adreça al seu ésser estimat, hem de preguntar-nos si es tracta de la seva estimada o el seu estimat i som els traductors que hem de decidir, malgrat que de vegades al text de partida no està tan clar.”

Itai Ron, que viu i treballa a Catalunya, ha traduït obres de Montserrat Roig, Albert Sánchez Piñol, Carme Riera, Montserrat Abelló, Mercè Rodoreda i Manuel Forcano. “Tenim la necessitat d’adaptar la llengua llatina a una sintaxi semítica i això és tot un repte. Les llengües llatines tenen un lèxic molt abundant i això permet molta precisió. En canvi, les llengües semítiques són com una taca de significat i per això són més idònies per la poesia; fer rimes en hebreu és facilíssim.”

La literatura catalana a Israel té una presència discreta però creixent, gràcies als esforços de l’Institut Ramon Llull, que ofereix ajuts a les editorials hebrees perquè publiquin autors catalans. De moment, hi ha 14 títols publicats de ficció, poesia i teatre. “Normalment, els interessen més les obres actuals que no pas els clàssics, i no sempre les millors. Per exemple, fer Mercè Rodoreda en hebreu va ser complicat i va costar convèncer l’editor. Finalment, ara tenim tres traduccions de Rodoreda. Amb Sànchez Piñol, en canvi, va ser molt fàcil perquè era un llibre nou i un èxit de vendes.”

De la seva banda, Tal Nitzan assenyala que el món editorial israelià no viu un bon moment. Sobretot, pateix l’edició de la poesia i de les obres clàssiques, que tenen menys sortida comercial. Joan Margarit és dels pocs autors catalans que té un parell de poemaris traduïts i un públic a Israel. “Una bona via d’entrada és traduir contes curts, i actualment a Israel tenim una publicació en línia, The Short Story Project, on per exemple han publicat recentment un conte de l’escriptor i periodista Jordi Nopca, així com llibres infantils, perquè he vist que a Catalunya hi ha una producció molt bona.” En aquest sentit, Manor, que dirigeix una revista literària, aposta més per la poesia i planeja fer una antologia de poesia catalana contemporània.

Amb ulls atents

Els traductors que han visitat aquests dies Barcelona també segueixen de prop la situació que viu el país, atès que Barcelona és una ciutat que també té molta fama a Israel. “Normalment la informació que rebem dels mitjans a Israel és molt planera i simplificada i nosaltres, com a israelians, sovint patim el mateix; quan viatgem ens adonem de la quantitat de coses que la gent ignora perquè només transcendeixen els extrems, el blanc i el negre. Israel només apareix com una veu, no es parla de l’oposició. Tot sovint he d’explicar i introduir tota una nova visió i crec que ara passa el mateix amb Catalunya, ja que el moviment independentista a l’estranger es concep d’una manera no real, però quan parles amb la gent aquí t’adones que la situació és molt diferent”, opina Tal Nitzan. “Tot això que hem après també ens ho portem a casa”, somriu.

Ron afegeix que, tanmateix, la situació al seu país és més delicada: “Això de portar una cinta com a distintiu per mostrar una opinió seria directament impossible!”