L’absurd de Sixena

Tot el que té relació amb el cas Sixena sembla sortir de la ment d’un dramaturg de l’absurd. L’últim actor que s’ha incorporat en aquesta obra de teatre tan delirant és el ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, que gràcies a l’article 155 s’ha convertit de facto en el conseller de Cultura. I, com a tal, és a ell a qui s’adreça ara el jutjat número 1 d’Osca perquè lliuri a Aragó les 44 obres originàries del monestir que conserva el Museu de Lleida. Li ho va ordenar en una resolució emesa el 15 de novembre. Fa deu dies. Des de llavors, el ministre s’ha anat fent l’esquiu. Sixena és un tema incòmode més enllà de l’agra disputa entre les dues comunitats veïnes. A l’executiu de Mariano Rajoy sempre l’ha incomodat, amb el 155 i sense, perquè sap que pot desencadenar futures reivindicacions d’altres béns patrimonials custodiats en museus espanyols.

Amb el 155, el litigi per l’art de Sixena s’ha tornat més vulnerable per als interessos catalans. La justícia s’hi ha agafat de seguida, i al ministre posar-se de perfil li costarà cada vegada més. El xou ja ha començat. Abans-d’ahir es va esgotar el termini per recórrer contra el mandat del jutjat d’Osca que requereix el retorn provisional dels tresors artístics al cenobi. Méndez de Vigo va donar ordres precises als advocats de la Generalitat de no presentar el recurs, trencant així l’estratègia que fins ara havia dut l’administració catalana, que consistia a mantenir viva la batalla judicial. “Ja n’hi ha hagut molts, de recursos” en aquest litigi, va etzibar el ministre.

Però Méndez de Vigo va sorprendre ahir en assegurar que, deu dies després, encara no ha rebut la resolució judicial i que, per tant, no pot prendre cap decisió. Per rocambolesc que sembli, a la Generalitat sí que hi ha arribat. “Actuaré amb diligència i deteniment, però estic esperant la documentació per fer-ho, si no seria frívol”, va subratllar en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. El ministre va insistir que no es pronunciarà sobre si trasllada les 44 obres del Museu de Lleida fins que rebi tota la informació.

Ambigu

Méndez de Vigo se situa en un terreny ambigu mentre “estudia” l’entrellat del procés. Però el jutge només espera una resposta: que beneeix la sortida de les obres. El cert és que el nou titular del jutjat d’Osca ha adoptat una actitud molt més dura i impacient que la seva predecessora, Carmen Aznar, que fa uns mesos va demanar un canvi d’aires a Saragossa. En una altra providència que va emetre dimecres, avisa que no descarta enviar la policia judicial al Museu de Lleida.

El magistrat diu que està esperant dues respostes, la del ministre i la de la policia judicial, a la qual ha demanat un pla per requisar les obres. Un cop rebudes les dues peticions, “s’acordarà allò que procedeixi, inclús el retorn dels béns a càrrec dels agents de l’autoritat i els tècnics del govern d’Aragó, si el que s’acorda en el procediment actual no es compleix”. El jutge, d’ambigu, no n’és gens ni mica.

La Generalitat no ha pogut defensar la seva posició, però tampoc s’ha quedat de braços plegats. Els seus serveis jurídics han entrat un escrit a l’Audiència d’Osca en què li suplica celeritat perquè es pronunciï sobre el recurs presentat ja fa dos anys i mig. Un dels grans enigmes de l’assumpte de Sixena és per què s’està retardant tant la sentència de l’Audiència. En el seu escrit, la Generalitat alerta que seria “enormement perjudicial” que es fes efectiu el trasllat provisional i a continuació es dictés una sentència contrària. “El dany podria ser irreversible i la tensió social, innecessària.”

El Consorci del Museu de Lleida també ha mogut fitxa. Davant la inacció de Méndez de Vigo, ha enviat un escrit d’al·legacions al jutjat d’Osca en què s’oposa a la devolució de les peces. És difícil que prosperi perquè aquest tribunal no reconeix el consorci com a part del plet (en canvi l’Audiència sí, i no és un detall menor). Si alguna cosa ha demostrat el conflicte de Sixena és que en qualsevol moment hi pot haver sorpreses. Absurdes, en el millor dels casos.