Cultura

Mirador

De Vilanova a la galàxia

Aquest cap de setmana la plana major de la ciència-ficció catalana s’aplega a Vilanova i la Geltrú. Escriptors, lectors, editors, llibreters, crítics, traductors i estudiosos, responent a la convocatòria de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF), celebren la primera CatCon, per tal de debatre, promoure i reivindicar la literatura de gènere fantàstic en llengua catalana.

El sufix con, de convenció, denomina els aplecs d’afeccionats a temes relacionats amb la literatura fantàstica. Així, tenim les ComicCon, de seguidors del còmic, i les diverses con amb denominació geogràfica, com l’EuroCon, la convenció europea de ciència-ficció, que l’any passat va tenir lloc per primera vegada a Barcelona. Faltava una con del domini català.

Però res no pot voler créixer sense arrels, i així la primera CatCon es presenta commemorant el vintè aniversari del primer encontre de ciència-ficció en llengua catalana, que va tenir lloc també a Vilanova el setembre de 1997. Aquell esdeveniment va aplegar afeccionats i practicants d’arreu, com els ja desapareguts Pere Verdaguer, resident a Perpinyà; Montserrat Julió, que vivia a Madrid, i Sebastià Estradé, el combatiu advocat de Sallent, al costat d’altres personalitats com el valencià Joan Pla, el mallorquí Xesc Barceló, la lleidatana Rosa Fabregat i el director de recerca del CNRS, de París, Antoni Lloret. Jordi Sarsanedas, Isabel-Clara Simó i Jaume Fuster eren els caps de taula.

Una de les conclusions de l’encontre va ser que convenia la constitució d’una associació que aplegués el fandom català. D’aquí va sortir, el mateix 1997, la SCCFF, de primer sota l’aixopluc de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i, més endavant, constituïda en associació independent.

Justament aquest caràcter d’entitat legal i reconeguda, amb vint anys de trajectòria, ha permès a la SCCFF anar-se constituint en referent, coordinadora i patrocinadora de les diverses activitats que es duen a terme en el camp de la ciència-ficció i la fantasia arreu dels Països Catalans.

La cerca de referents, naturalment, tant com s’estén en el temps, mirant cap a aquests vint anys i més enrere –com és el cas d’una taula rodona sobre els noms del fantàstic català de postguerra (Manuel de Pedrolo, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Tísner, Xirinacs i la generació dels 70)–, també s’estén en l’espai. Així, els convidats d’honor han estat el nord-americà Mike Resnick, un dels autors més reconeguts mundialment; Emilio Bueso, un dels noms emergents de la ciència-ficció en llengua castellana, i Marc Pastor, un dels escriptors catalans del gènere amb més projecció internacional.

Un cap de setmana, només dos dies, però intensos i concentrats i amb projecció il·limitada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Mor Bernanrd Lesfargues, poeta i traductor del català al francès

Destaquen les traduccions d’obres de Joan Sales, Mercè Rodoreda, Salvador Espriu, Jaume Cabré o Quim Monzó

 

Humor forjat

Barcelona
 

L’obra censurada, de bolos

barcelona
 

La bellesa útil

barcelona
 
RAFAEL VALLBONA
ESCRIPTOR I COEDITOR DELS QUADERNS DE LA FONT DEL CARGOL

“Volem difondre l’obra i els autors vinculats al Maresme”

Premià de Dalt
 

Accés públic a part del fons Fontserè de l’arxiu de Banyoles

BANYOLES
 
ANTONI VECIANA
AUTOR DEL TEXT TEATRAL PATRÓ, QUE S’ESTRENARÀ ELS DIES 3 I 4 DE MARÇ AL BARTRINA DE REUS

“Quan s’acaba el llenguatge i el diàleg comença la violència”

REUS
 

‘Fuga de conills’, el retrat agredolç d’una generació

girona
 

Femenina i singular

Barcelona