Cultura

Plensa evoca Estellés

L’artista català més internacional crea un llibre de bibliòfil amb imatges que es compenetren amb els versos de ‘L’hotel París’, en què allò quotidià transcendeix

El volum, d’Enciclopèdia, fa tangible un somni dels dos creadors de fa més de 30 anys

Molts amors neixen i s’enforteixen sota l’influx d’un llibre. El de l’escultor Jaume Plensa amb la seva companya Laura va trobar escalf en L’hotel París, de Vicent Andrés Estellés. A Plensa, l’artista català més internacional, li va caure a les mans aquest poemari, el 1984, a Berlín, on llavors vivia. Colpit per la sensualitat que amaren els versos d’Estellés, va traduir l’emoció de la lectura en dibuixos que va bolcar en les pàgines del mateix llibre, publicat el 1973 per Edicions 62 (el poeta valencià l’havia escrit el 1956). I, després d’intervenir-lo, el va regalar a la seva estimada.

Plensa va pensar de seguida en fer-ne una edició artística. Estellés també ho va veure amb bons ulls quan va ser advertit de la proposta. “Va ser el primer poeta que vaig conèixer”, revela Plensa. Quan es va decidir a anar-lo a veure, patia per si es trobaria amb un home “altiu”. I no, va ser d’una gran “amabilitat”. “El que havia de ser una trobada d’unes hores van ser dos dies junts passejant per la platja, fumant Fortuna, menjant i parlant”. Parlant d’allò que tant el fascinava, i el continua fascinant, dels seus mots senzills: que van a l’essència del sentiment humà; “a l’essència de l’amor, de la solitud i de la mort”.

La peça d’art que havien fantasiejat no va poder ser. Plensa s’ha hagut d’esperar tres dècades per fer-la tangible, ara ja en absència del poeta de Burjassot, que va morir el 1993. Mentalment i espiritualment, sempre ha format part d’ell. “Estellés i L’hotel París han marcat la meva vida”, diu amb el to poètic amb el qual l’escultor acostuma a parlar. El projecte ha reeixit gràcies a Enciclopèdia Catalana que, a més, estrena segell, Enciclopèdia Art, per aixoplugar-lo.

En aquesta segona oportunitat per evocar Estellés, Plensa només ha hagut de deixar-se portar per una idea que regna en el seu univers creatiu: la part física de la paraula. El llibre, de gran format, es presenta amb un estoig de coure treballat amb làser que allotja un estoig de tela amb un gravat, cinc il·lustracions impreses en quadricromia, vint-i-dos poemes estampats sobre paper fabricat artesanalment i sis pàgines metàl·liques, també de coure, que tenen vida fora de la publicació com a objectes escultòrics que, gràcies a les seves transparències, joguinegen amb la llum. De l’obra se n’han fet dues edicions: una de luxe, amb 999 exemplars numerats, i una de col·leccionista, amb 75; aquests, numerats i signats.

Plensa es reconeix plenament en aquest llibre de bibliòfil que ha agafat l’aspecte “d’incunable medieval”, una vellúria que a ell li serveix per reivindicar “el valor del llibre com a objecte”, persistent en temps de pantalles planes i lletres virtuals. Tota la inspiració l’ha trobat en els versos d’aquest poeta “únic”. En els 21 poemes que componen L’hotel París i un bonus track que va exigir als editors que s’incorporés al volum, Assumiràs la veu d’un poble, extret del Llibre de meravelles.

Les imatges que ha engendrat Plensa es dilueixen en el sentit que va donar Estellés a la seva literatura, i que no era un altre que el de “transcendir allò quotidià. Estellés torna allò més vulgar i banal en imprescindiblement necessari; conquereix la bellesa més absoluta en allò més baix”. “Estellés pertanyia al galliner, més que al grup dels poetes. Com jo hi pertanyo, més que al grup dels artistes.”

Al cap i a la fi, és en “la vida” on es troben artista i poeta, va remarcar l’escriptor Vicenç Villatoro en l’acte de presentació de l’obra, que va tenir lloc a la institució que dirigeix, el CCCB. Per Villatoro, Estellés és un autor tremendament seductor des del punt de vista del llenguatge plàstic. “Estellés és pictòric. La seva poesia està construïda amb coses físiques i, per tant, amb imatges que sents i veus al mateix temps. La seva obra és un bodegó sobre el present.” I amb Plensa era “lògic” que es trobessin.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.