Finals de cicles?

El gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub), Valentí Oviedo, ho té clar. Si s’hagués d’acatar la interpretació de la inspecció d’Hisenda s’haurien de pagar de 25 a 30 milions d’euros (només per als equipaments culturals de la ciutat); suposaria un error de sistema, que obligaria a canviar el model de finançament. També opina el mateix la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA): els imports sumen fins a 167,4 milions si es comptabilitzen els del 2015 al 2018, cosa que condicionarà també “la seva viabilitat”, segons un comunicat enviat per la CCMA ahir al migdia.

Sens dubte, no té sentit. Si la nova llei de contractes de l’Estat (al BOE des del 10 de novembre) ja ha aclarit que no correspon cobrar IVA de subvencions en aquests casos, sembla il·lògic que l’opció de fer-ho retroactivament faci esclatar un model que avui es dona per validat per tots els partits polítics del Congrés i el Senat.

L’Ajuntament de Barcelona és present als consorcis i fundacions culturals de la ciutat. En alguns consolida els resultats, com són el Mercat de les Flors, el Teatre Lliure i el Macba, a més de L’Auditori, el Museu Picasso i el Consorci de Ciències. Aquests tres últims no tenen, per ara, cap informe concret que els obligui a pagar, tot i que s’ha obert recentment una inspecció a L’Auditori.

En canvi, el Lliure sí que ha rebut una primera valoració a pagar del 2016: 1,3 milions d’euros. L’Agència va donar per bones les inspeccions dels anys 2014 i 2015 però tot i així ara ha obert, seguint el criteri retroactiu, la revisió del 2013. Lluís Pasqual deia que se sentia aclaparat i tranquil: perquè no es pot assumir una despesa que suposa la programació de tota una temporada. Per a Oviedo, hi ha marge. Perquè les al·legacions allargaran el procés fins al 2019. Pel que fa al Macba, la demanda puja a 1,1 milions del període que va del 2013 al 2016.

Els del Mercat de les Flors són els que tenen el procés més avançat: el desembre passat van rebre una acta final de l’exercici del 2013 (que ja no permet recórrer a l’Agència Tributària) que els obligava a pagar 158.000 euros (i els impedia recuperar l’IVA de l’any anterior, que tenia un valor de 2750.000 euros). Segons Oviedo es va fer un pagament, però tot i així s’ha dictat la disconformitat i s’ha traslladat el cas al Tribunal Econòmic d’Administració Regional (TEAR) de Catalunya, que pot trigar uns sis anys a dictar sentència. En total, el Mercat podria tenir afectats prop d’un milió d’euros per culpa d’aquesta interpretació retroactiva.

També la Diputació de Barcelona va cobrir els prop de 300.000 euros que li va reclamar l’Agència Tributària, abans que es comprovés que el cas agafava proporcions desmesurades. Oviedo afirmava ahir a la tarda que des de poc abans de vacances es van unificar criteris i es va impulsar una línia dels afectats.

Les ‘teles’ arreu

Si els casos als equipaments culturals mixtos (de privats, ha transcendit el cas de Bitò amb Temporada Alta, que té un cost d’1,4 milions) es concentren a Catalunya (sembla que no s’ha obert cap inspecció al Teatro de la Abadía, un altre dels pocs centres mixtos de l’Estat), sí que hi ha més dispersió d’inspeccions a les televisions autonòmiques. Ho confirma l’advocat Antoni Duran Sindreu. A la CCMA adverteixen que l’impacte d’aquesta interpretació per als anys 2015-2017 puja a 147 milions. Però que arran de la nova regulació de la llei de contractes els tocarà pagar 20,4 milions el 2018. A diferència dels equipaments culturals, aquesta interpretació preval, no s’atura amb el BOE del 10 de novembre passat.

EL CCMA ha passat de gestionar-se amb 457,5 milions d’euros el 2010 a fer-ho amb 302,4 milions el 2017, fet que ha suposat una reducció del 34% dels recursos disponibles.