Tancat per protestar

Fa dies que la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya (PAAC) estava preparant una acció que s’havia de dur a terme ahir i avui per protestar contra l’enèsim canvi de model que el Departament de Cultura vol fer a l’Arts Santa Mònica. Aquest cop serà una transformació radical, ja que deixarà de ser un centre de creació multidisciplinària per dedicar-se a l’arquitectura. Per als que recorden les brillants exposicions que es van fer en aquest equipament a finals dels vuitanta i durant els noranta, quan el Macba estava per fer, la desaparició del Santa Mònica és dolorosa. El centre ha viscut èpoques de tot, fins i tot de prescindibles, per culpa de les reorientacions que gairebé cada conseller de Cultura ha tirat endavant.

La PAAC, dèiem, estava disposada a reivindicar el valor del centre amb una acció “ingènua”, precisa una de les seves membres més actives, Nora Ancarola. El volien ocupar d’activitats i celebrar-hi un dinar. El que volien fer era una gran trobada del sector. I, per si algú en té dubtes, també l’haguessin convertit en una queixa pels atacs de l’article 155 a la cultura catalana.

La sorpresa la van tenir ahir al matí quan es van trobar un cartell a l’entrada de l’edifici en què s’advertia que no obriria les portes. Al director Jaume Reus (que deixarà de ser-ho l’1 de gener), el departament li va donar aquesta resposta quan va preguntar què passava: “L’Arts Santa Mònica ha tancat per raons de seguretat a causa de l’amenaça d’ocupació del centre.” Aquesta és la mateixa resposta que fonts de la direcció general de Cooperació Cultural han donat a aquest diari, per afegir-hi que la moguda hagués posat en perill la conservació de les obres que s’exposen. Tot plegat l’únic que fa és confirmar l’eterna desavinença entre la gent del món de l’art i els ideòlegs de les polítiques culturals d’aquest país. Tot i així, ahir la PAAC va convocar igualment (“amb més motiu!”) una concentració davant, en lloc de dins, de l’edifici per demanar que l’any 2018 s’organitzin unes jornades de treball amb tots els sectors vinculats a les arts i que, entre tots, amb el nou conseller inclòs, es consensuï una manera de fer al Santa Mònica que no desatengui al ja prou maltractat teixit artístic. No arribaven a la trentena, els concentrats. Un nombre poc amenaçador.

En absència d’un espai físic, la PAAC ha obert un espai de protesta al seu web, amb un manifest que ja té una pila de suports. Ignorar-los no durà enlloc.