Cultura

Cultura

La vida de fra Dalmau Moner, en una monografia divulgativa

Al vestíbul de la Facultat de Lletres de la UdG hi ha un mural de Narcís Comadira del qual, molt probablement, la majoria de persones que alguna vegada l’han contemplat desconeixen el significat. L’obra evoca la cova de l’horta del convent de Sant Domènec –seu de la facultat– on, segons la tradició, el frare Dalmau Moner va passar els últims anys de la seva vida.

Aquell dominic és el protagonista del darrer lliurament de la col·lecció Sants i Santes, escrit per Àngel Rodríguez i editat pel Centre de Pastoral Litúrgica. De fet –adverteix l’autor–, oficialment només se’l pot considerar beat, però en canvi hi ha força documents eclesiàstics que el tracten de sant. En tot cas, el que és clar és que en vida se’l considerava un home sant. Nascut a Santa Coloma de Farners el 1291 en el si d’una família acomodada, va ser alumne de l’Estudi General de Girona (al convent de Sant Domènec, dels dominics) i, un cop va ingressar en aquesta ordre, va ser professor a Tarragona i a la Seu d’Urgell. Així mateix, va ser dels fundadors de la comunitat dominica a Castelló d’Empúries. Es veu que era extremament auster, tant en el menjar com en el vestir, i que solia mortificar-se físicament. El més transcendent, però, és que se li atribuïa la capacitat de guarir. Seguint l’exemple de Maria Magdalena, aquell frare va decidir fer vida d’anacoreta en la cova del convent de Girona, on moriria el 1341. Les seves restes són actualment a l’església del Sagrat Cor de Girona, però a Santa Coloma de Farners en guarden un os com a relíquia. La festa d’aquest sant se celebra el 25 de setembre, però a Santa Coloma ho fan el 24, igual que els dominics.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.