Lleida, entre la ràbia i la dignitat

Lleida va assistir a la marxa de les obres de Sixena amb la barreja d’impotència, ràbia i també dignitat que van expressar un miler de persones que, al llarg del matí (alguns des de la matinada), es van concentrar al voltant de la zona del museu, ocupada per la policia amb un dispositiu de setge sense precedents.

La mobilització ciutadana va començar diumenge a la nit. Els deu CDR de la ciutat van convocar els ciutadans a fer-hi guàrdia i s’hi van reunir desenes de persones. Van col·locar una pancarta amb el lema “Mans enlaire, això és un atracament” en castellà, i van poder veure com els Mossos d’Esquadra procedien a mitjanit a col·locar un cordó de tanques metàl·liques ben ampli, incloent-hi els carrers de l’entorn. El setge començava.

A dins del museu hi havia llum. Els tècnics del Museu de Lleida havien estat convocats pel jutjat a mitjanit i allà esperaven que arribessin la comitiva judicial i els representants del govern aragonès. Quan a dos quarts de tres del matí va arribar la comitiva per a la confiscació, protegida per un ampli destacament de la Guàrdia Civil, la veu es va fer córrer i la concentració ciutadana, que s’havia apaivagat durant la nit, es va recuperar.

Un dels primers a arribar va ser Xavier Eritja, diputat al Congrés d’ERC, que s’hi va estar fins ben entrat el migdia i va seguir de prop la protesta ciutadana. “Ho han fet amb nocturnitat i amb un desplegament absolutament exagerat”, va assenyalar després. Una vintena de cotxes de la Guàrdia Civil van custodiar la comitiva de trasllat. Al perímetre, preparats per contenir la gent que s’hi pogués concentrar durant l’operació, una quinzena d’unitats de la brigada mòbil dels Mossos d’Esquadra. Un helicòpter policial va sobrevolar la ciutat mentre va durar l’operació. De tant en tant la gent el xiulava. “És una vergonya, tanta benzina cremada només per humiliar-nos”, va assenyalar una jove.

A primera hora del matí s’hi va presentar l’alcalde, Àngel Ros, que va ser increpat pels ciutadans que feien guàrdia al voltant del cordó policial. L’alcalde va marxar de seguida. Durant la jornada, Ros va estar present en molts dels càntics. “Que s’emportin en Ros” va ser un dels més repetits. Alguns ciutadans portaven cartells amb els contractes de compravenda de les obres i d’altres contra el 155. “Se salten la llei catalana com volen, l’1 d’octubre amb bales de goma, i ara la llei catalana del patrimoni”, es va queixar el regidor d’ERC a la Paeria, Carles Vega.

A les vuit del matí ja s’havien reunit centenars de persones al voltant del museu i la policia va voler ampliar el perímetre a la rambla Aragó, per donar sortida després al camió que havia de carregar els béns de Sixena i la comitiva que l’acompanyava. Aquest va ser el moment més tens. Els agents de la Brimo ho van intentar primer amb empentes, però els ciutadans van oposar resistència no violenta, sense moure’s del lloc. Finalment, els agents van treure porres i van carregar, i van causar diversos ferits. L’escriptora Marta Alòs va explicar que un agent l’havia empès i l’havia fet caure amb violència. Un home va haver d’anar al CAP amb una ferida a la cama per un cop de porra, i un altre va rebre un cop de porra a l’estómac i després va ser identificat pels Mossos. A un jove li havien trencat la caçadora i tenia contusions. “Estàvem en un lateral de la Rambla, fora de la zona on carregaven, però cinc agents van venir cap a nosaltres, i a mi no em van tocar la cara perquè vaig posar el braç”, va explicar Gemma Espigares, exrepresentant estudiantil a la UdL i ara a la llista d’ERC a les eleccions. Espigares va ser una de les ciutadanes que van presentar després denúncia al jutjat amb un informe mèdic per la violència injustificada de la càrrega. No va poder identificar de manera concreta l’agent perquè alguns d’ells es van treure el Velcro amb el número poc abans de carregar. “No és tant que facin la seva feina, ara a les ordres del ministre Zoido, sinó la ràbia que alguns ho facin de manera desproporcionada i innecessària, embrutant la imatge dels que la fan bé”, va dir Espigares.

Els Mossos, a partir de les càrregues, també van ser un dels blancs de la indignació ciutadana durant les hores que va durar l’espera al carrer, en què van evitar que els ciutadans poguessin entrar en contacte amb el dispositiu de la Guàrdia Civil. “Us han posat un cap a la presó i l’altre a fer fotocòpies, i ara heu de protegir els que us han fet això?”, els va retreure la historiadora Antonieta Jarne, de la UdL. “Això és un robatori i us ho deixeu fer sense fer res, quina vergonya!”, els va etzibar un altre ciutadà.

El dispositiu policial, en el qual va col·laborar també la Guàrdia Urbana tallant la rambla Aragó, una de les principals artèries de la ciutat, va provocar un considerable desgavell de trànsit al centre de Lleida durant tot el matí. Durant la jornada van passar per la concentració ciutadana regidors d’ERC, el PDeCAT, la CUP i el Comú a la Paeria, i també Laura Borràs (exdirectora de la Institut de les Lletres Catalanes i candidata de JxCAT), Antoni Castellà (Demòcrates), Mireia Boya (CUP) i Joan Tardà (CUP). “Si no guanyem el 21-D, aquests ho arrasaran tot”, deia la Dora, una professora jubilada que és visitant habitual del museu. La Maite, també professora, no podia contenir les llàgrimes quan, a un quart de tres, el camió amb les obres i la comitiva policial sortien del museu i emprenien el camí de Sixena. Van ser xiulats. Agents de la Guàrdia Civil van saludar amb burla la gent des de dins dels cotxes. Al pont sobre el Segre, anant cap a l’autovia, els altres vehicles els van tocar el clàxon. “Almenys els hem plantat cara”, es consolava la Maite.

El moment de màxima dignitat es va produir llavors. Els tècnics del museu van sortir, després de catorze hores d’estar-hi tancats, i van ser llargament aplaudits. “No esteu sols”, va corejar la gentada. Ells van correspondre al suport amb un aplaudiment.