CULTURA
Art sense repòs
Els experts van descobrint imprudències en el precipitat trasllat i exhibició de les 44 obres del Museu de Lleida al monestir de Sixena
Lleida va donar una obra de més per evitar que el conjunt al qual pertanyia es disgregués
Mentre les autoritats aragoneses continuen entestades a fer creure que el conjunt de 44 béns originaris de Sixena va ser malmès pel Museu de Lleida, els experts en patrimoni van descobrint detalls que proven que l’operació per traslladar-los al monestir es va fer amb molta imprudència, i no només durant el procés de manipulació, embalatge i càrrega, del qual el museu català en va ser testimoni i en té proves gràfiques, com va publicar ahir aquest mitjà, sinó també quan les obres van arribar al cenobi d’Osca.
Hi havia molta pressa per ensenyar els objectes als polítics, impacients per fotografiar-se amb el botí, i els tècnics van procedir a desembalar-los al cap de poques hores, tot contradient així els protocols de conservació preventiva. Les peces s’haurien d’haver quedat “dins de les caixes i en una sala d’aclimatació almenys 24 hores”, precisa Judit Verdaguer, conservadora del Museu Episcopal de Vic i reconeguda especialista en art medieval.
L’intent de desprestigiar el Museu de Lleida inclou també l’obra que no s’ha lliurat del lot de 44: un quadre d’una Immaculada, del segle XVIII, que fa 106 centímetres d’alt per 80 d’ample. El llenç, de poca categoria artística, es va penjar al palau episcopal, en una de les seves sales obertes al públic, però el 2012, en el marc d’unes obres, es va situar en alguna dependència privada. Els responsables del museu estan movent cel i terra per trobar-la i no dubten que la trobaran.
A Aragó s’han enfilat per aquesta pintura de moment no localitzada, però, en canvi, han passat per alt el gest que va tenir el museu de lliurar-los una peça que no era en la llista de les reclamades. Es tracta d’un fragment del retaule d’alabastre de Jesús, de l’escultor Gabriel Joly. La resta de fragments d’aquesta obra, que va quedar molt tocada per l’incendi que va cremar el monestir el 1936, sí que s’havien de lliurar i, per tant, els responsables del museu van pensar que no tenia sentit que quedessin separats pels 60 quilòmetres que hi ha entre Sixena i Lleida. “És una qüestió de codi deontològic”, remarca el director del museu, Josep Giralt. Així i tot, és un regal que la comunitat veïna ni ha agraït.
No hi ha paraules conciliadores en aquest agre litigi. Només nous desafiaments. El president de l’executiu aragonès, Javier Lambán, posava dimarts tot ufanós davant les obres conquerides, desembalades ràpidament per fer la fotografia oficial, amb un missatge que afecta directament al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC): el pròxim objectiu és recuperar les pintures murals procedents de la sala capitular, la joia de la corona del cenobi dels Monegres.
Són uns frescos extremament fràgils, també mig calcinats, que els experts desaconsellen tocar. La jutgessa que n’ha ordenat el retorn escoltarà diversos pèrits per acabar-se de decidir. El cas Sixena encara no ha conclòs.
El TS diu que no li pertoca la denúncia als consellers
El Tribunal Suprem (TS) ha arxivat la denúncia presentada per l’Ajuntament de Vilanova de Sixena per apropiació indeguda i desobediència contra els consellers de Cultura Santi Vila i Lluís Puig perquè ja no són aforats, arran de la dimissió del primer i de la destitució del segon per l’article 155. Ara bé, l’alt tribunal insta el denunciant a presentar-la a l’òrgan judicial competent.
Tant Vila com Puig es van mantenir ferms enel no retorn dels béns procedents del monestir d’Osca que es conserven a Catalunya, perquè fer-ho implicava desobeir la legislació catalana, que impedeix la sortida d’obres protegides en el seu catàleg patrimonial.
Vila sí que va autoritzar, l’estiu del 2016, la marxa dels 53 objectes que conservava el MNAC als seus magatzems, en el que va ser una decisió que el sector museístic català no va acabar de beneir del tot. En aquest cas, però, la pèrdua no va ser tan dolorosa com ha sigut la del Museu de Lleida perquè la qualitat de les obres, que mai havien sortit de les reserves del museu del Palau Nacional, era molt baixa.
