I ara el vodevil de Sixena
El ministre espanyol Méndez de Vigo obliga la Generalitat a retirar un recurs que havia presentat al jutjat en què demanava el retorn de les 44 obres a Lleida
Sí però no; no però sí. O, dit amb l’expressió més purament catalana, fer la puta i la ramoneta. Aquest ha estat el modus operandi del ministre espanyol de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, en el cas Sixena des que l’article 155 li va donar plens poders per fer i desfer al departament de Cultura.
L’última demostració de la seva mala gestió en el conflicte que enfronta Catalunya i Aragó (ni aquí ni allà ha acontentat ningú) té a veure amb l’embolic d’un recurs que la Generalitat va entrar dijous al jutjat d’Osca per protestar contra la sortida per la força dels 44 béns del Museu de Lleida i per exigir-ne el retorn. D’arguments, n’hi ha per donar i per vendre, en l’escrit; entre d’altres, que s’han vulnerat fins a tres articles de la Constitució espanyola i també la llei de patrimoni català.
Però ahir un Méndez de Vigo desbordat per les crítiques que ha rebut de la part aragonesa va ordenar la retirada de la demanda. Per sortir del fangar, va remarcar que no tenia “coneixement” de l’acció que van fer els advocats de l’administració catalana. El cert és que els lletrats s’han limitat a fer la seva feina com sempre. Al 155 enlloc diu que no puguin defensar els interessos del seu client, en aquest cas la Generalitat.
Després de la tragèdia (la retirada de les peces del museu lleidatà no es pot qualificar de cap més manera, dit per l’Icom, l’organisme internacional de referència per als museus), ara l’afer Sixena ha mutat en vodevil. El ministre ha intentat des del primer dia posar-se de perfil en el litigi per no rebre’n les conseqüències en les eleccions del 21-D. Fins i tot el líder del seu partit a Catalunya, Xavier García Albiol, estava en contra de la marxa de les obres. La imatge de la desproporcionada operació policial ha fet la volta al món, per insòlita. I això resta vots.
“Ja no té sentit”
Ahir Méndez de Vigo va explicar que “ja no té sentit” recórrer contra la providència que va emetre el jutge, en la qual autoritzava l’ús de la violència, “si fes falta”, als cossos policials per treure les obres de Lleida. “El trasllat ja s’ha fet”, va etzibar per tancar la polèmica.
Ara bé, el ministre ha assegurat que sí que permetrà que la Generalitat presenti un recurs al Tribunal Suprem, que és el que, al cap i a la fi, ha de dir l’última paraula sobre la propietat dels controvertits béns. “Si els serveis jurídics ho estimen necessari, jo ho autoritzaré”, ha avançat, tot raonant que s’han de respectar els drets a les parts a recórrer a instàncies superiors les decisions judicials. Els lletrats catalans tenen de temps fins al 4 de gener per preparar el recurs. Això si no reben una nova contraordre del ministre.
Per recursos no quedarà el cas Sixena. N’hi ha un garbuix de la Generalitat, del Consorci del Museu de Lleida i del MNAC en múltiples direccions. I aquesta setmana encara se n’hi ha afegit un altre, adreçat a l’Audiència d’Osca. El signen la Generalitat i el MNAC per denunciar les “irregularitats processals” amb les quals aquest tribunal va emetre la seva sentència (favorable a Aragó) el passat 30 de novembre. En principi, Méndez de Vigo no ha dit ni sí, ni no, ni tot el contrari a aquest recurs. Si el vodevil de Sixena continua, encara pot passar de tot.
Ha aparegut la Immaculada
El Museu de Lleida va prometre que la trobaria i l’ha trobada. La famosa 44a obra que Aragó reclamava, una pintura d’una Immaculada, del segle XVIII, ha aparegut en una dependència del palau episcopal. L’obra ja és al museu mentre s’espera el que decideixi el jutjat d’Osca, que està al cas que ha estat localitzada. Les autoritats aragoneses van muntar molt d’enrenou per la suposada pèrdua d’aquest quadre (i mai van agrair que el museu els n’havia donat un de regal). El cas és que, ara que s’ha fet pública la seva imatge, es fa palesa la pobre categoria artística de la peça.
El trasllat de les disputades obres està mobilitzant el sector dels experts com mai. Ahir, 370 professionals dels museus i del patrimoni cultural de Catalunya van emetre un comunicat per mostrar el seu desacord amb l’actuació de dilluns, feta de tal manera que les obres “van patir” en els processos de treball de manipulació, embalatge i càrrega al camió de transport.