Amb personalitat

Quan van posar un peu a les llibreries, els llibres d’Adesiara de seguida van cridar l’atenció per les seves edicions d’estètica refinada i títols selectes de clàssics tant antics com moderns. Ja han passat deu anys des de llavors i el segell s’ha anat fent un forat en el món editorial gràcies a la tasca apassionada del seu editor, Jordi Raventós: “Ja hem fet 125 títols i hem tingut molta cura en cadascun d’ells, els hem revisat i hi hem posat l’ànima; també hem deixat temps als traductors per treballar, la qual cosa no és gaire habitual”. Només cal dir que per traduir Els dimonis de Loudun, d’Aldous Huxley, Dolors Udina ha tingut quatre anys. Aquesta obra poc coneguda del pare d’Un món feliç, juntament amb L’última temptació de Crist, de Nikos Kazantzakis, són els dos títols que surten coincidint amb la celebració d’aquest aniversari, i que donen el to de la qualitat del catàleg d’Adesiara. Es tracta de dos llibres amb personalitat i amb una història darrere que els fa encara més interessants.

Traduït per Pau Sabaté, el llibre de Kazantzakis va ser adaptat al cinema per Scorsese en un film que va comportar tot un sotrac en la seva estrena, el 1988. La publicació de la novel·la també havia causat molta polèmica a Grècia el 1955 (a Suècia i a Noruega va sortir abans, el 1942), tot i que no el van arribar a censurar per respecte a un autor que era candidat a guanyar el Nobel, tal com va explicar el professor Ernest Marcos durant la presentació del volum. “És un llibre excepcional perquè proposa una anàlisi psicològica del personatge de Crist, la qual cosa no s’havia fet mai.”

Kazantzakis dramatitza la lluita que sosté Jesucrist entre la seva natura humana i divina, i planteja que finalment es va deixar seduir pel dimoni per tal d’evitar el sacrifici a la creu. Així, com un individu qualsevol, viu trenta anys de vida privada i es casa amb Maria Magdalena. “Un dels personatges més curiosos de la novel·la és el de la Verge Maria, que apareix com una dona amargada per la seva maternitat, perquè la introducció de Déu li ha tergiversat la vida.” El professor destaca la “llibertat temerària” amb què l’autor grec s’apropia del personatge de Crist. “Kazantzakis hi barreja de tot: Buda, Marx, Lenin, Nietzsche; és una síntesi artística i una mena d’ego exagerat.”

Pel que fa al títol d’Huxley, traduït per Dolors Udina, Sam Abrams assenyala que som davant d’un dels darrers títols de l’escriptor anglès, un autor l’obra del qual ens ha arribat de manera parcial. “Només ens ha arribat la novel·la quan era contista, periodista, cronista, assagista... i no hi ha dubte que és un dels autors més importants del segle XX.”

El llibre parteix d’un fet real: la crema d’un capellà, Urbain Grandier, a la vila de Loudun el 18 d’agost del 1634, acusat de ser el pervertidor de tot un convent de monges ursulines. Huxley agafa les cròniques de l’època i tota una sèrie de documents posteriors sobre el cas, que es va tancar el 1672. “És un dels llibres més importants de Huxley ,que s’ha llegit molt malament, perquè es dona per descomptat que és un assaig, quan en realitat entra en escena el narrador”, defensa Abrams.

El títol s’ha de contextualitzar en un moment en què apareixen títols, com ara les Bruixes de Salem d’Arthur Miller, que recorren a la història per criticar el present. “Darrere hi ha el pensament fonamental de Huxley que la humanitat té una identitat fonamental i només canvien les contingències segons l’època i els anys.” Així, doncs, la intenció de Huxley seria assenyalar un paral·lelisme entre els problemes del segle XVII i el XX. “El llibre és molt interessant des del punt de vista de la història, la religió i la espiritualitat, i és sorprenentment lírica l’escena del rostit”, afegeix Dolors Udina.

Alguns dels pròxims títols d’Adesiara amb vista al 2018 són Number One, de Dos Passos, L’evangeli del vent, de Bartra i El soldat fanfarró, de Plaute.