Estrelles parisenques a Terrassa

El Centre Cultural Terrassa s’ha convertit en la meca de la dansa a Catalunya, un lloc on tots els amants d’aquest art es retroben per poder gaudir de les millors companyies, tant estatals com internacionals, i diumenge tothom s’hi va citar per no perdre’s les estrelles i els solistes del Ballet de l’Opéra de París. La directora artística, Aurelie Dupont, no va venir perquè està lesionada, i es va excusar a través d’una carta que va llegir el director artístic del centre a l’inici de l’espectacle. Va enviar, però, un estol lluït de ballarins, amb veteranes com ara Marie-Agnès Gillot i un grapat de joves talents com Bianca Scudamore, que va obrir la nit al costat d’Alessio Carbone amb Preludi, un pas a dos senzill i harmònic amb la barra com a suport. A partir d’aquí, el programa va ser molt variat, incloent fragments dels grans clàssics del repertori, com ara el Pas a dos de l’Acte IV d’El llac dels cignes coreografiat per Nureyev, fins a clàssics del segle XX com ho és In the Middle, Somewhat Elevated, de Forsythe, que fa palesa la consolidació del viratge que ha fet la companyia vers la dansa del segle XX.

Entre la varietat de peces va destacar el pas a dos de La Sylphide, interpretat per una exquisida i expressiva Ambre Chiarcosso i un majestuós i ràpid Arthus Raveau. Un altre dels temes més aplaudits va ser el solo Alles Walzer, de Zanella, amb Valentine Colasante, una ballarina que, en canvi, no havia acabat de convèncer a In the Middle per la força massa brusca i tensa que desprenia. Sens dubte, un altre moment de la nit va ser el trio Aunis, de Jacques Garnier, amb Julien Guillemard, Pablo Lagasa i Francesco Mura ballant una peça folklòrica d’execució vertiginosa al ritme de dos acordionistes. Els francesos van concloure amb una coda, Études, en què finalment va semblar que trencaven el gel... Llàstima que fos el final!