Caiguda amb brots verds

Les nefastes conseqüències en el consum cultural dels esdeveniments polítics a partir de l’1 d’octubre han afectat també el sector editorial, ja que les vendes de llibres han caigut un 10% durant els mesos d’octubre i novembre. Ho va explicar el president del Gremi d’Editors de Catalunya, Patrici Tixis, amb motiu de la celebració de la 32a Nit de l’Edició, en el marc de la qual l’editor d’Anagrama, Jordi Herralde, va rebre el premi Atlàntida per la seva trajectòria.

Malgrat la caiguda de vendes des de l’1 d’octubre, el balanç de com han anat les coses al llarg del 2017 no és especialment dolent, ja que els editors calculen que amb la campanya de Nadal es podrà compensar i tornarà la tendència a l’alça que s’havia mantingut al llarg de l’any. Sense tenir en compte les vendes dels llibres de text, Tixis està convençut que el balanç global suposarà un augment del 2% en les vendes, aproximadament. “No sabem el que hauria passat sense aquests esdeveniments. Segurament, hauríem pogut créixer una mica més” –hi afegeix Tixis–. “El cas és que des dels anys de la crisi el gremi viu una situació d’incertesa contínua i –si no és per una raó ho és per una altra– sempre hi ha daltabaixos. Hi ha moments que les vendes pugen molt, com per Sant Jordi o a la setmana del Black Friday, i altres que baixen molt. Uns moments compensen els altres.” En els temps més durs de la crisi econòmica, les vendes de llibres van arribar a caure fins a un 30%, però des de fa quatre anys s’ha anat produint un increment continuat de les vendes. El 2016, per exemple, el creixement de vendes de llibres a Catalunya va ser del 4% (amb llibres de text inclosos), amb una facturació de 400 milions d’euros.

Descens de la pirateria

Un altre petit brot verd en el món de l’edició, en aquest cas mínim, és que la xifra de descàrregues il·legals de llibres ha baixat respecte a anys anteriors. Malgrat tot, les xifres continuen sent molt preocupants, ja que enguany s’han produït 374 milions de descàrregues il·legals a l’Estat espanyol (el 2016 van ser 390 milions). “S’ha frenat la tendència però l’Estat encara ha de resoldre la protecció d’un dret tan elemental com el de la propietat intel·lectual”, ha dit Patrici Tixis.

Pel que fa al llibre digital legal, la seva incidència en el negoci editorial continua sent molt menor comparada amb el llibre en paper. Les xifres són contundents: el 95% dels llibres que es venen són de paper, però el digital va creixent, encara que sigui amb fórmules noves. Una de les tendències que creix és la subscripció digital en plataformes editorials, a l’estil de les musicals com Spotify, per exemple, així com els préstecs digitals en biblioteques. Patrici Tixis també apunta altres canvis en els hàbits de consum, com l’àudiollibre digital, un format amb molta tradició en el mercat anglosaxó, que l’editor està convençut que “és una via més per eixamplar el nombre de lectors”.

Tixis també ha volgut remarcar de manera molt especial “l’extraordinària vitalitat de la literatura en català”, amb unes xifres que no paren d’augmentar. Al llarg del 2017 s’han editat en català 8.000 títols nous, una xifra que no deixa de ser molt notable si es té en compte el nombre d’usuaris en aquesta llengua i que no deixa de ser tot un fenomen a nivell internacional, segons Patrici Tixis.

A més, darrerament els llibres més venuts en català assoleixen xifres molt altes, que en alguns casos arriben als 40.000 o 50.000 exemplars.

La bona salut de la literatura en català, però, no amaga que encara queda molta feina per assolir xifres normalitzades pel que fa als hàbits de lectura al nostre país. La mitjana de temps al dia que dediquem a la lectura és de 20 a 22 minuts al dia. La comparació amb la televisió fa mal: la mitjana de temps que passem davant el televisor és de 223 minuts al dia. En aquest sentit, Patrici Tixis remarca la importància d’invertir com més millor “en aconseguir un augment substancial en el temps dedicat a l’hàbit de la lectura”.

L’editor ha agraït en aquest sentit la sensibilitat que en els últims temps han mostrat les tres administracions –Generalitat, Ajuntament i administració central– per propugnar mesures per ajudar al foment del llibre. Entre ells, hi ha incentius fiscals per a les empreses que patrocinin projectes de foment del llibre, ajuts a la traducció i a la internacionalització de les empreses editorials. També ha destacat la mesura de la Generalitat de regalar un llibre als nens i nenes que compleixen 6 anys. A Tixis li preocupa, però, que totes aquestes mesures s’acabin no portant a terme per culpa de la falta de finançaments o per impediments polítics.

Premis de la nit

A més del premi a Jordi Herralde, la Nit de l’Edició va reconèixer a Beta Editorial i Editorial Teide els seus 75 anys de vida, i a Angle Editorial, Editorial Octaedro i Viena Edicions pel seu 25è aniversari. La Cambra del Llibre de Catalunya va atorgar el 23è Memorial Fernando Lara a Arianna Squilloni, editora d’A Buen Paso; i l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya i el Gremi d’Editors van lliurar el premi de traducció Ángel Crespo a Carlos Fortea, per la traducció de Kafka, de Reiner Stach, publicada per El Acantilado.